Coincidències?
Analitzant el discurs independentista vaig caure en el compte d’un cert paral·lelisme amb tot un discurs que des de ben jove sempre he anat escoltant i del qual sempre he desconfiat. Frases com: Qui no treballa és perquè no vol, pensa en tu que la resta ja s’espavilarà, no confiïs en els sindicats, tots som iguals i partim amb les mateixes condicions, els immigrants ens treuen la feina i col·lapsen les ajudes, etc.
Qui no ha escoltat alguna o totes les anteriors cançonetes? Alguna d’aquestes cançonetes des que va arribar la crisi les he escoltat més assíduament i amb més potència.
Com deia, crec que hi ha un cert paral·lelisme, un cert grau de compartiment de la filosofia, de les idees que abans he anomenat amb el discurs independentista. De forma resumida:
1) Qui no treballa és perquè no vol: Amb aquesta frase els conservadors, busquen culpabilitzar a tot aquell que estigui a l’atur, fent-lo sentir com un gandul o un vividor de les arques públiques. Quina solució proposen els contraris a aquesta situació? Eliminar o reduir al mínim les prestacions d’atur. Sota un discurs similar, els líders independentistes diuen: més enllà de l’Ebre no treballa ni Déu, tots viuen dels nostres impostos, no treballen perquè no volen, estan tot el dia al bar en lloc de buscar feina, etc. Solució: Independència, ja veuràs com quan no tinguin la “vaca” es posen a treballar!
2) Pensa en tu que la resta ja s’espavilarà!: Amb aquesta frase el pensament conservador el que vol instaurar és la idea de que cadascú s’ha de preocupar només de si mateix, la resta de persones no tenen la més mínima importància. Tu com individu has de mirar pels teus interessos sense tenir en compte els de la resta. Aquesta visió individualista, reduccionista i insolidària busca l’aïllament de l’individu, l’eliminació del concepte de col·lectiu i la visió egoista dels interessos com si d’un joc de suma zero es tractés. Què diuen els líders independentistes?: catalans hem de pensar en la nostra nació, en els interessos que com a catalans tenim, els diners són nostres i s’han de quedar aquí, ja està bé de pensar en la resta!
3) No confiïs en els sindicats!: El discurs conservador no s’atura en la seva particular batalla de destruir i deslegitimar el paper que com agents socials tenen els sindicats. Això és així donat que cadascú ha de mirar pel seu propi interès, els sindicats només són sinònim de “chanchulleo”, “escaqueo” i aprofitament de la resta. Ningú vetllarà pels teus interessos diuen i, sobretot: Què és això dels interessos de classe? Mirem ara què diuen els líders independentistes: no hi ha interessos compartits, no hi ha interessos de classe, només existeixen els interessos “nacionals”.
4) Els immigrants ens treuen la feina i les ajudes!: Aquesta no només la diuen els conservadors, també la diuen els xenòfobs. La seva intencionalitat és molt clara, tots els nostres mals són “culpa” dels immigrants (els altres). Si jo no tinc feina la culpa és del meu veí bolivià que ha vingut a viure aquí, si hi ha llista d’espera a l’hospital és per culpa del conciutadà d’origen marroquí, ells ens ho prenen!. Analitzem ara que diuen els líders independentistes: Si Catalunya té atur és per culpa d’Espanya, si Catalunya no té millors hospitals és per culpa d’Espanya, si a Catalunya hi ha pobresa és per culpa d’Espanya. Espanya ens roba catalans, Espanya és crisi!
5) Tots som iguals i partim amb les mateixes condicions: Quina gran mentida. No tots som iguals perquè no tots naixem en el mateix context socioeconòmic. El context és un gran condicionant en la igualtat d’oportunitats. És per això que la redistribució de la riquesa i dels recursos han d’anivellar i corregir els desequilibris socioeconòmics. Si jo m’he pogut comprar una casa, un cotxe, una moto, fer grans viatges, un gos i tenir tres fills i tu no és perquè no has volgut. Aquest punt reforça el primer. Veiem que diu d’independentisme: Si Catalunya ha aconseguit tot el que té i la resta de territoris no és perquè no volen, és perquè prefereixen ser subsidiaris i viure del “momio”.
Com veiem, tota aquesta filosofia la tenim molt i molt interioritzada, ens és molt familiar, no ens és estranya. Segur que l’hem sentida a familiars, veïns, amics o a algú que ha sortit per la televisió, ja que amb la crisi la dreta mediàtica ho ha utilitzat molt i molt. És per això que crec que el discurs independentista ha calat tant i tan ràpidament en alguns sectors de la població.
Han utilitzat un marc conceptual ja existent i conegut.
Segueix @davidgutierrezl a twitter