Com et comuniques?
Cada experiència que vivim fa que descobrim una part de nosaltres que desconeixíem
Sopars amb amics, viatges, postes de sol, nous amics, fotografies, descobrir-te i descobrir... Comunicar-te. Som el què, el com i quan ens comuniquem.
Cada experiència que vivim fa que descobrim una part de nosaltres que desconeixíem, però tan sols podem saber-ho si vivim el moment present de forma conscient.
Tornar de les vacances i retrobar-te amb els amics per explicar les experiències viscudes. Reviure moments mirant i remirant els centenars de fotografies que hem fet amb els mòbils i compartit a les xarxes socials. Algun d'aquests moments serà presentat en algun concurs fotogràfic i potser esdevindrà un moment premiat.
Explicarem les nostres històries tal com les hem viscudes, i un mateix moment serà explicat amb històries diferents. Perquè cadascú viu la seva realitat, i una cosa són les històries viscudes i l'altre les històries narrades. Un mateix moment té tantes històries com persones que l'han viscut.
Som conseqüència de les decisions que prenem diàriament i com les afrontem. Per prendre decisions constructives cal abans haver decidit ser protagonistes de les nostres vides per així poder governar-les. Cal eliminar barreres com la por al fracàs, al sentiment de ridícul, o prejudicis culturals que ens condicionin. Cal afrontar canvis per créixer com a persones. Expliquem el que sentim i en funció dels nostres sentiments tindrem un tipus d'experiències o unes altres.
Us deixo amb un fragment del llibre El sentit d'un final de Julian Barner:
"Amb quina freqüència ens expliquem la vida a nosaltres mateixos? Amb quina freqüència l'arreglem i n'esborrem trossos dissimuladament? I com més llarga sigui la vida, menys persones queden per posar en dubtes la nostra versió, per recordar-nos que la nostra vida no és pas nostra, sinó simplement la versió que hem explicat de la nostra vida. Que hem explicat als altres, però (principalment) a nosaltres mateixos ... La Història és la certesa que es dóna just quan les imperfeccions de la memòria encaixen amb les inconsistències de la documentació".