Opinió

Consells urbanístics de millora

En aquest article pretenc assenyalar tres situacions concretes que podrien millorar

Per tal de fer productives les hores diàries de camí, més enllà de les recomanacions saludables, en aquest article pretenc assenyalar tres situacions concretes que podrien millorar.

Passeig del Baixador (Valldoreix).

Aquesta magnífica “rambla”, que s’aconseguirà, després de molts anys, alliberar-la de les grans torres d’electricitat que tants problemes han generat durant anys, enllaça des del carrer de l’Alcalde Escayola (a la part més alta) fins al carrer d’Eivissa, on queda tallat, justament en el calaix de formigó descobert que constitueix la riera. La longitud total del passeig arriba al número 210, gairebé tan llarg com el carrer de Vallseca que va del barri del Colomer fins al terme municipal de Rubí.

Estic convençut que dins dels projectes municipals a portar a terme hi deu haver el cobriment d’aquests vint metres aproximadament de riera per poder enllaçar com cal per accedir de facto directament fins a l’Hospital General de Catalunya. Fet això i l’imprescindible anivellament i clavegueram del passeig (doncs ja hi treballen els topògrafs), tan sols caldrà asfaltar-lo perquè sigui realment una via principal (est-oest) entre Valldoreix i Sant Cugat.

Fóra bo saber quan s’acabarà, per organitzar un acte de reconeixement públic després de tants anys de veure aquest gran espai intransitable, colgat de torres d’alta tensió.

Avinguda de Villadelprat

El perllongament d’aquesta avinguda de vianants que donarà accés directe a l’estació de Valldoreix dels FGC i a l’escola especial de discapacitats pràcticament des de la plaça de Lluís Millet de Sant Cugat, segueix lentament en fase d’obres, i sense poder accedir tampoc a la residència geriàtrica Salut Natura que tanta falta fa. Quina és la raó de tanta lentitud?

Cases ocupades

Per acabar voldria plantejar un problema repetitiu sense resoldre i que malgrat afectar Sant Cugat, és extensible a tot el país i afecta els propietaris d’immobles però també els responsables de la vigilància, si aquesta es fes a peu o en moderns vehicles elèctrics de dues rodes en lloc de cotxes.

Exposo el tema amb un exemple recent que és visible a tothom. Em refereixo a un nou habitatge unifamiliar, del carrer del Camí de Sant Cugat al Papiol cantonada amb carrer de Vizcaya. Aquesta finca ocupada per desconeguts plena de deixalles al voltant de la casa i amb una magnífica porta corredissa per accés de cotxes que es manté sense tancar però vigilada per dos gossos famèlics que s’atansen a qualsevol que s’aproxima a la porta. Podria assegurar-se que, a l’interior de l’habitatge, hi hauran accedit fàcilment pel darrere de la casa.

Els motius poden ser molts, des de problemes de salut dels propietaris, defuncions i herències o tan sols desavinences familiars. Sigui el que sigui, el que plantejo és, a qui correspon la responsabilitat de vetllar pel respecte a la propietat privada, doncs sembla que hauria de ser a l’Ajuntament per conducte de la Policia Municipal que és la més propera i coneixedora del terreny.

Per això considero recomanable que l’esmentat cos de vigilància, que veiem sovint pel centre de la ciutat, ho fes pels barris o districtes més distants on es produeixen aquestes situacions. En cas de fer-ho, la tasca fora senzillament observar aquestes circumstàncies i passar els domicilis en qüestió a l’administració per poder informar els propietaris prèvia consulta al corresponent Registre de la Propietat.

En definitiva, millorar la productivitat de l’esmentat cos de vigilància en benefici dels ciutadans.