Cooperació? I tant que sí!
'Des del món local és necessari, i diria que més eficient, mirar d'incidir en el món, sortir de la bombolla, treballar pel futur'
En una entrevista recent al TOT, el regidor de Vox, Marcos Rodríguez, critica els imports que l'Ajuntament destina a cooperació: població refugiada, solidaritat amb infància sahrauí (d'arrelada tradició a Sant Cugat) o Unipau, institució que compleix quaranta anys com un referent imprescindible en pau i conflictologia del nostre país.
No sorprèn que Vox vulgui eliminar aquestes partides pressupostàries: és el que propugna el seu ideari i executa allà on toca poder i governa. Però sí que en sorprèn l'argumentació: en primer lloc, perquè el pressupost de cooperació d'enguany ja s'ha retallat al 0,1%, lluny del 0,7% que recomana Nacions Unides. Què més cal? Deixar-lo a zero? I, en segon lloc, perquè contràriament al que diu, que aquestes partides «no repercuteixen directament en els veïns de Sant Cugat», sí que ens afecten: en un món encès, amb crisis sistèmiques interconnectades (econòmica, climàtica) i guerres més pròximes i amenaçadores (Rússia-Ucraïna, Israel-Palestina), són més necessàries que mai polítiques públiques que abordin aquestes qüestions.
Què hem de fer, deixar el vaixell a la deriva? Rodríguez diu que l'ajuntament no té responsabilitat en segons quines accions solidàries: «per això tenim Generalitat, Diputació o Estat». Novament erra: la cooperació va néixer a Catalunya el 1979 justament amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics, és d'arrel i origen municipalista. Des del món local és necessari, i diria que més eficient, mirar d'incidir en el món, sortir de la bombolla, treballar pel futur.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.