Coses de l'estiu

Jordi Casas Historiador 24.08.2011 04.00 h.

Recordo que fa anys, posem-ne trenta-cinc o quaranta, un ja té una edat, Sant Cugat tancava l’agost per vacances. Efectivament, el fet que les grans empreses: Condiesel (avui Delphi), Otexsa i Anónima de Torcidos, aquestes dues ja inexistents, tanquessin a la vegada, més el tancament d’alguns bars i restaurants, especialment l'aleshores, imprescindible Mesón, feia que hom tingués la sensació que no quedava ningú al poble i que s’havia congelat tot tipus d’activitat. No tothom marxava a fora, evidentment, però la sensació era aquesta.

Han passat molts anys i la gent, especialment en aquest Sant Cugat guapo, surt més de vacances, però ho fa de forma més racional. Les empreses tanquen menys dies o no ho fan, la qual cosa permet que els seus treballadors es reparteixin les vacances. Sempre hi ha, i no vull posar el dit a l’ull a cap col·lectiu en concret, que en té moltes i, per tant, també es pot permetre passar l’agost a casa, ja que surt en un altre moment. O aquells, aquí probablement més dels que no ens pensem, que han de pagar la hipoteca del pis o de l’adossada, i han de passar-s’ho aquí; tema més suportable si hom té gespa i piscina comunitària o privada, que de tot hi ha.

No obstant això, segueixen donant-se símptomes de tancament. Jo, que ara puc triar quan surto a fora, m’he passat tot l’agost aquí. I he comprovat que l’agost segueix essent un mes complicat per als qui pretenen continuar amb els hàbits de sempre. M’explico. Un dia de la primera quinzena de mes em vaig dedicar a passejar pel barri, quina va ser la meva sorpresa, francament no ho esperava, quan vaig veure que els set o vuit restaurants que tinc més a prop eren tancats. També ho estaven la meitat de les parades del mercat de Pere San, el qual ja acostuma a estar bastant buit durant la resta de l’any. I també algunes botigues de la zona, alguna de les quals proveïdora imprescindible de la meva nevera (fa anys hauria posat rebost). Francament, les tres primeres setmanes d’agost segueixen essent complicades per als qui ens quedem. I que consti que no discuteixo el dret de qualsevol botiguer o restaurador a fer vacances.

Menys mal que no som un municipi turístic! Potser és precisament per això que el comerç es pot permetre determinades coses. En tot cas, millor això que no pas tenir que suportar el turisme de beguda i baralla fàcil. Malgrat els inconvenients indicats, espero que el nou regidor de cultural i turisme (sí, i de turismeeeee), no ho canviï. Prefereixo no poder comprar llegum, per posar un exemple, que relliscar per culpa d’una pixarada cervesera.