Country, hip hop i sardanes
Malgrat l’esforç i l’empenta de rellevants associacions de voluntaris que, en alguns indrets, promouen l’ensenyament d’aquesta dansa, l’administració pública redueix o anul·la els petits ajuts per a difondre el seu coneixement. No fa pas gaire, vaig anar a recollir les meves nétes al seu col·legi (públic). En sentir la música que sortia d’una gran sala, m’hi vaig apropar a veure què s’hi feia. Hi havia un grup de nenes amb les seves monitores que aprenien Country. Vaig preguntar a l’encarregada si també hi havia la possibilitat d’aprendre a ballar sardanes. Em va mirar com si fos un OVNI. “D’això no en sabem”. Costaria molt que es pogués incorporar, com activitat voluntària, fora del temps de classe i dins de l’oferta que fa cada col·legi? Sembla que, per ara, a Sant Cugat és molt difícil. No pas pel Country o el Hip Hop, que, com tots sabem, estan perfectament definits i catalogats al Costumari Català de l’Aureli Campmany i, de ben segur, ja els ballaven els almogàvers. Fora bo que, a més a més d’omplir-nos la boca amb reivindicacions diferencials de tot tipus, comencéssim per mimar , protegir i difondre els nostres costums.