Les èpoques nadalenques sempre són frenètiques en els ambients artístics i culturals de Sant Cugat. Inauguracions d'exposicions, xerrades, presentacions de llibres, de col·leccions de roba, tertúlies sobre cultura per a l'any vinent, mostres col·lectives d'artistes... S'ha d'aprofitar l'eufòria generosa i compradora d'aquestes dates...
Ha passat Nadal i és interessant conèixer el resultat de tanta activitat. Sembla que el sector no està gens content, almenys l'independent, i no s'ha arribat a les expectatives que esperaven. En algun mercat d'artistes i artesans es queixaven de poques vendes per absència de públic. "Fluix, no passava gent". En un altre, "fluix, de tanta gent, ni es fixaven en el producte exposat". A algunes galeries "poca gent, i això que és un artista conegut". A xerrades i presentacions "poca gent, els amics, els de sempre i poca gent nova".
I llavors vénen les justificacions:
"Molt Sant Cugat, però o no tenen un duro o no se'ls gasten."
"Tot el que passi de 30 - 50 € no es ven..."
"Tothom marxa, se'n va fora..."
"Ara tothom està pels nens, no per altres coses"
"Amb tant de nen, tan sols gasten en joguines, el que és artístic no els interessa..."
"L'Ajuntament no ha fet prou publicitat..."
"Amb tantes activitats gratuïtes, ni se'n recorden que hi ha altres coses..."
Les queixes són com els gustos: variats, i tothom té les seves. Però dóna per pensar. Si a Sant Cugat ja som 87.830 habitants i el gruix d'edat se situa entre els 15 als 64 anys (uns 58.000) i també aquest gruix tenen nivell acadèmic entre 2ns graus i estudis universitaris; amb un nivell econòmic mig alt (només consta a les dades, un 7% d'atur) és evident que hi ha un públic potencial que té inquietuds i interessos culturals o artístics que viu a la nostra ciutat.
La qüestió és si estem oferint una expressió i una oferta cultural suficientment atractiva per a aquest sector jove lligat a la modernitat i a les tecnologies, on es trobin representats i puguin prendre part i significar-se o, al contrari, sempre parlant de cultura de cert nivell i d'esferes artístiques, estem oferint una cultura localista amb unes estructures antiquades pròpies d'altres èpoques?
"Les avantguardes i les efervescències culturals amples, no restrictives, són la identitat d'aquesta nova modernitat 'líquida'" (Zygmunt Bauman, 2013). La tecnologia i la globalització, mal que ens pesi, són els signes dels temps. Parlem de consum cultural canviant, no de clienteles fidels. Parlem de generar cercles artístics flexibles, de nivell, no de petits grups d'artistes que es retroalimenten entre ells. Parlem de seduir amb una forma diferent de generar activitat cultural, de generar pensament.....
Cal pensar i reflexionar, i adonar-nos que la cultura de qualitat no pot ser mai ni transversal, ni participativa ni popular. Simplement per definició i que s'ha d'entendre d'una altra manera.
Si és això el que perseguim...