D'esquena al medi

Fa algun temps, en el ja malauradament desaparegut DIARI de Sant Cugat, van entrevistar un responsable de la companyia de l'aigua que abasteix la ciutat i rodalies. Deia, entre altres coses, que a Sant Cugat -i voltants, suposo- el consum d'aigua es mantenia dins els paràmetres establerts. Vaja, que la ciutadania no malgastava l'aigua.

Recordo que em va sorprendre. Voleu dir que amb tanta piscina privada, tants parcs de gespa, tant camp de golf, tanta rentadora i rentaplats... estem dins els paràmetres establerts? Tinc un veí darrere de casa meva que, cada vegada que li dóna per ruixar el pati -i li dóna sovint- s'aficiona tant, que l'aigua rodola carrer avall, passa per davant el meu portal i regalima tot buscant la riera d'allà a prop.

És clar que, els que estalvien aigua, compensen els que no escatimen a l'hora d'obrir l'aixeta.

Una anècdota. Fa un parell d'anys, quan m'estava fent les proves preparatòries per a l'operació de càncer a la qual em vaig sotmetre, les indicacions escrites prèvies a cada prova que em donava la infermera, sempre acabava amb la mateixa recomanació: “Dúchese, póngase ropa cómoda y preséntese a la cita puntualmente.” Davant la meva estranyesa, un dia goso de preguntar per què allò de “dúchese” que sempre hi aconsellaven. La interpel·lada esclatà a riure tot dient: “Vostè no s'imagina com ens arriben de bruts alguns pacients!”

O sigui, que hi ha gent que l'estalvi se l'agafen molt a la valenta. A no ser que la mateixa persona estalviï aigua en la dutxa i la malgasti en el jardí.

I és que, durant molt de temps, a les ciutats hem viscut d'esquena al problema de l'aigua. De l'aigua i de les escombraries. Tu obres l'aixeta quan vols i gastes la que vols. Sempre hi surt, sempre hi ha. O tanques la bossa de les escombraries, la deixes al contenidor i l'endemà desapareix. No hi ha cap problema.

La pedagogia que darrerament s'està fent envers que l'aigua no és inesgotable i que les escombraries embruten, sinó a casa, sí en algun altre lloc, està molt bé; és, però, encara insuficient. Tenim encara molts ciutadans escèptics, insolidaris i poc conscienciats que pensen que, perquè paguen, es poden permetre el dret a malgastar i embrutar el medi on vivim.