De cara o endins?
Sant Cugat s’ha decantat per la protecció integral del parc i la zona de Torre Negra mitjançant la seva reclassificació com a sòl no urbanitzable i restricció de les edificacions i usos permesos. Finalment, fins i tot ha aconseguit que Torre Negra quedi inclòs en el Parc Natural.
Per contra, si observem el paisatge de Barcelona, a les faldes de Collserola trobem que aquesta àrea es troba absolutament atomitzada de construccions unifamiliars, plurifamiliars i equipaments que s’enfilen muntanya amunt. El criteri planificador, en aquest cas, ha estat ben diferenciat. Per aquest motiu, cal mirar amb escepticisme la nova proposta de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona que proposa “la integració de Collserola a la ciutat”, és a dir, es pretén posar la ciutat “de cara a la muntanya”.
La idea – perqué encara no és un projecte- que va ser presentada fa uns dies, encara no està gens concretada ni delimitada, en principi es pretenen crear diferents portes d’accés amb corredors verds al Parc al llarg de la ciutat alhora que es preveu la creació d’aparcaments, línies d’autobús i metro als voltants i nous equipaments.
Val a dir que en tot aquest conjunt d’idees no s’ha descartat la possibilitat d’incloure projectes de construcció de vivendes i el silenci respecte aquest tema pot fer volar la imaginació sobre les previsions d’aquest ús. En definitiva, i malgrat són molt positives les iniciatives per acostar el parc a la ciutat, espero que posar la ciutat de cara a la muntanya no suposi integrar encara més la ciutat dins la muntanya i que els criteris de planificació respecte el Parc i els seus voltants s’unifiquin més cap al defensat pel nostre Ajuntament.