De fora vindran...
És evident que per una part important del comerç, i parlo de petit comerç autòcton muntat per persones d’aquí que s’ha instal·lat a la ciutat i podríem dir que a totes les ciutats del país, el català ha fet un pas enrere.
Quants rètols veiem plens d’anglicismes o en castellà i que la retolació i la comunicació amb els clients, no té en compte la llengua pròpia. Per part de les administracions, hi ha una relaxació de la normativa comercial aprovada en el seu dia pel Parlament i m’imagino que recorreguda pel Tribunal Constitucional, però em costa pensar que una empresa que s’instal·la en un país que té la sort de tenir una llengua pròpia i que vol fer negoci amb els qui viuen allà, passi d’aquesta llengua.
No em puc imaginar a Anglaterra que s’obri un establiment que com a mínim no utilitzi l’anglès per a la seva comunicació. Hi ha però exemples contundents de les empreses que saben fer les coses amb normalitat i sentit comú.
Les seves decisions són preses a milers de quilòmetres d’aquí però tenen claríssim que quan van en un lloc, la seva comunicació ha d’estar d’acord amb la llengua del lloc que van. Entre altres coses és una qüestió de respecte i també d’oportunitat de negoci, encara que representi una inversió important en cada país on s’implanten.
Posaré dos exemples de dues multinacionals de la gran distribució, una empresa és sueca, IKEA i l’altra és alemanya, Media Markt. Ambdues prou conegudes arreu del món. Si aneu a qualsevol dels seus establiments instal·lats a Catalunya, veureu que el català predomina en tota la seva comunicació interna.
El català és l’idioma principal, sense oblidar l’altre idioma oficial, el castellà. Totes les seccions, tots els productes, tot és retolat en català i ho fan amb plena normalitat. La seva comunicació interna i externa, els opuscles, la publicitat en mitjans, etc.
IKEA, Media Markt ens donen una gran lliçó, i, segur que d’altres multinacionals també. No tenen complexes, ho troben el més normal del món. Són un exemple a seguir per a molts de casa.