Debats
En un moment, Ramon Pellicer va explicar que la seva feina no era proposar temes sinó que ell només s’havia d’encarregar que tots parlessin el mateix temps, cronòmetre en mà, i alertant del recompte en tot moment.
Això no és periodisme ni és res perquè, primer, els temes no tenen perquè triar-los els polítics. I segon, perquè en un debat cadascú ha de guanyar el pes de la conversa, buscant-se lloc sense necessitat de regular les intervencions més enllà de la bona educació que demana el moderador.
La falta de dinamisme, de fluïdesa i lucidesa en el debat respon més per la rigidesa dels polítics, que van a fer el seu míting particular sense rebatre’s, que per la quantitat.
Tot ho decideixen els polítics: llums, temps, temes…
El periodista ja només és un jutge de cronòmetre, com si fos una prova atlètica.
I la mala educació, tallant-se mentre uns parlaven…, va fer pensar que era un Sálvame a la catalana.
Segueix @bernatbella a twitter