Els catorze clubs que integren la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat tenen l’obligació, diria que fins i tot moral, de decidir, d’una vegada per totes, què volen fer amb l’associació. Ja fa molts anys que la plataforma esportiva s’arrossega, sense full de ruta i amb una trista realitat d’abandonament per part de les entitats.
I la responsabilitat no és, només, dels sis presidents que l’han capitanejat; és, sobretot, dels clubs esportius que en formen part. No he vist cap representant de cap entitat que hagi agafat la paella pel mànec i hagi donat un cop sobre la taula. No he vist ningú, insisteixo, que li importi la Coordinadora.
No n’hi ha prou d’escalfar la cadira un cop al mes. Cal prendre decisions. Els clubs no se la creuen... I ja ho va dir una vegada un expresident, l’Ignasi Basó: “La Coordinadora serà el que els clubs vulguin que sigui”. És així de senzill i clar.
Hi haurà algú capaç de fer trempar els clubs i tornar als principis de la Coordinadora, ara fa uns vint anys, quan el seu president, Toni Pérez, va fer molt per l’esport local, pressionant l’Ajuntament perquè construís nous equipaments esportius?