Dietes per aprimar
Administracions, empreses i paticulars ja estem fent un forat més al cinturó
M’agradaria, en canvi, comentar una de les notícies que ha tornat a posar Sant Cugat als fucus mediàtics una vegada més. En una entrevista amb @JosepMVallès, l’alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, anunciava que renunciava a rebre els 24.000 euros que els santcugatencs li pagàvem cada any per les famoses dietes. Un fet lloable i exemplar tenint en compte que amb els 96.900 euros que rep de la Diputació de Barcelona, segurament no necessita 24.000 euros per pagar-se menús de migdia, esmorzars de feina o T-10 de dues zones.
En contra el que diu molta gent, jo no penso que els polítics cobrin massa. Que tenen un salari més gruixut que la majoria dels mortals és evident. Ara bé, les persones que ens governen tenen una gran responsabilitat i si els donem el que ens sobra dels cafès ningú voldria ser polític amb tot el que això representa. No obstant això, el tema de les dietes em treu una mica de polleguera. Quan veus els sous dels nostres representants no sembla que necessitin complements per assistir a reunions, desplaçar-se o pagar àpats de compromís.
Segur que a molts de vosaltres no us paguen les T-10, ni us abonen un extra si heu d’anar aquí o allà per assistir a una reunió. Molts de vosaltres també us heu de pagar el dinar i sabeu què és preparar-vos un tupper la nit anterior. I, a canvi, l’única dieta que coneixeu és la Dukan o la que feu quan s’acosta l’estiu per l’anomenada operació bikini.
Llavors, per què segons quins càrrecs cobren autèntiques barbaritats en concepte de dietes? Cal cobrar 17.000 euros per anar al Consell Comarcal del Barcelonès? El del Barcelonès, eh! Cal que l’Agència Catalana de l’Aigua hagi abonat un milió d’euros en dietes als conseller que han portat l’entitat a la fallida? Cal que regidors de Barcelona cobrin més de 30.000 euros en dietes? I en l'àmbit local cal cobrar 150 euros per anar a una reunió del Consell de Promusa? Reflexionem-hi!
En un món ideal l’empresa ens pagaria el transport, el dinar i les despeses per assistir a reunions o altres trobades relacionades amb l’activitat laboral. En aquest món ideal els polítics també haurien de cobrar les dietes però de la mateixa manera que les paguen les empreses (quan les paguen): presentant un rebut amb el cost del dinar, la benzina, el peatge, el bitllet d’avió o la T-10. Per què als polítics se'ls dóna una quantitat fixa i massa sovint exagerada?
Jo amb les dietes que cobren alguns dels nostres representants no només menjaria als migdies sinó que em donaria per pagar el lloguer, les factures, anar de vacances, apuntar-me al gimnàs, anar al cine i potser m'acabaria comprant el nou MacBook Air que em té el cor robat...
En un moment en que cada despesa (pública i privada) es mira amb lupa, no pot continuar aquesta infàmia de les dietes. Conesa, per sort ja ho ha vist. La CUP també ho va fer renunciant a cobrar dietes per anar a les reunions de Promusa. A veure si ara n’hi ha d’altres que segueixen l’exemple. Coses com aquesta sí que ens fan ser una ciutat intel·ligent de referència de veritat.
Segueix @jrarmadas al Twitter