Diumenge, vine a la plaça, reina!

Heu estat mai a la plaça Djemà-el-Fna de Marràqueix? Un vesper de gent en un mateix espai on es venen multitud de coses, es compra el que calgui, es fa música en directe, s’expliquen contes i fins i tot es fan espectacles amb serps ensinistrades. Doncs a la Floresta en tenim una d’igual tots els diumenges. Bé, sense les serps. Nosaltres, hi posem senglars.

És la plaça de Miquel Ros, la que queda a tocar de l’estació. Allà, cada diumenge al migdia, s’aplega una gentada disposada a gaudir d’un dia, un espai i un ambient diferents.

Tot va començar la tardor de l’any passat, quan La Floresteca -el bar de la plaça- va decidir programar concerts. Des d’aleshores, cada diumenge, tenim música en directe amb grups totalment diversos, que cada setmana amenitzen el migdia amb un estil diferent. La música va portar públic, que anava a fer el vermut, a sentir el concert i a trobar-se amb la resta de gent del poble i fer la xerrada.

I és clar, la quantitat de gent que s’ajuntava a la plaça, va portar venedors. De què? De tot: artesania, plantes, bolets, verdures ecològiques, etc. Primer amb un desordre absolut, ara ja organitzats dins l’Associació FloreStart.

La cosa no ha deixat de créixer i hi ha certa sensació de descontrol: cada diumenge s’acosta més gent a la plaça, fins i tot arriben en tren des de Barcelona, i és gairebé impossible trobar una taula per prendre alguna cosa. I també s’apleguen cada cop més venedors i comerciants de qualsevol cosa. Fa uns dies fins i tot hi havia un noi que tallava els cabells “artísticament”.

I això és dolent? No necessàriament. Hi ha veus que reclamen que es controli la plaça, que es controli el mercat. De veritat que cal que vinguin de fora a controlar? A controlar-nos?

De la mateixa manera que l’activitat dominical a la plaça ha anat creixent de manera espontània, és molt probable que de manera natural, aquesta ebullició tremenda que provoca la novetat d’una cosa tan diferent, arribi al seu zènit en breu i poc a poc agafi una corba de baixada que faci que la plaça recobri certa normalitat els diumenges. Sempre, sent conscients que el què hi passa no és normal del tot i per això ens agrada tant.