Xavier Guix, directiu de la secció de futbol del Júnior FC

Opinió

Diversitat d’esports a Sant Cugat

Som una de les ciutats del país amb mes gent jove

I aixó suposa tenir un esperit en consonància: som una de les ciutats amb més dedicació a l’esport. Però en el nostre cas és curiós si ens comparem amb altres municipis de la nostra mida per la diversitat d’esports que hi podem practicar amb bona dosi de seriositat i de recursos.

Algunes ciutats semblants a la nostra són reconegudes molts cops precisament per una especialitat esportiva, i així ningú dubte en pensar en l’hoquei herba quan es parla de Terrassa, de l’hoquei patins si ho fem de Reus o de Vic, de l’handbol quan s’anomena Granollers, o del bàsquet si surt el nom de Badalona…

Sant Cugat en canvi no s’ha destacat mai per cap esport de primera línia. Però podem estar cofois precisament d’haver introduit a casa nostra un gran nombre d’especialitats que acaben generant bons esportistes en camps ben diversos. Tenim atletes disputant competicions professionals, tenim corredors de la París Dakar, tenim futbolístes de primer nivell pero sobretot, sobretot, el que més tenim són entitats esportives que fomenten aquesta visió de la vida tant útil com és la de l’esport. Des d’un Club Muntanyenc que aplega un bon nombre d’esports relacionats amb la muntanya o l’atletisme, passant pels quatre clubs federats de futbol amb prop de dos mil practicans entre tots, el bàsquet, l’hoquei patins, l’handbol, el voleibol, el futbol sala d’alt nivell, els quatre clubs de tennis i de padel, o el mateix hoquei herba, costa de veure cap altre municipi de la nostra dimensió que aporti tanta varietat d’especialitats esportives a les competicions federades.

Pot ser la creació del primer Centre d’Alt Rendiment a Catalunya va ajudar a veure clar la diversitat a l'hora de voler practicar un esport. No ho sé. L’altre factor és que som ciutat que acull molta inmigració, però enlloc de ser d’un origen comú com passa a d’altres municipis, a nosaltres ens arriba gent de moltes nacionalitats, i aixó també ajuda a que la diversitat sigui un fet vist amb normalitat.

Aprofite-m’ho. És una passada bellugar-te un dissabte al matí pels carrers del poble i veure des d’un nanet de cinc anys vestit amb la semarreta de la Penya Blaugrana, un veteranot de cinquanta amb una raqueta a la mà o a grups de nois i noies vestits amb els xandalls dels seus colors esperant l’autobús que els porti a competir a camp contrari. Si aquest esperit som capaços de traslladar-lo a la vida diària, tenim molt de guanyat.