Donem vida als espais morts!

La joventut ja ha tornat a embrutar amb missatges les parets dels carrers de Sant Cugat. No té res millor a fer, que anar empastifant el mobiliari urbà que paguem entre tots? Què els hi ha agafat ara, amb aquesta consigna de "donem vida als espais morts"?

Vaja. Tenen raó, som uns bandarres. Com ens podem queixar de què els pocs espais facilitats i gestionats per l'Ajuntament, com en són, per exemple, l'ex Casal juvenil Torreblanca i l'Ateneu, no permetin fer-hi activitats pel munt de traves administratives? Si qualsevol jove vol reservar-ne una sala per a fer-hi res, el procediment administratiu és eminentment àgil i eficient: només necessitem estar registrats com a entitat, disposar d'un NIF, demanar-ho amb quinze dies d'antelació i donar fins a l'últim detall de l'activitat que volem desenvolupar-hi. No hi pot haver marge d'espontaneïtat ni imprevistos, cosa que ens permet a la joventut desorientada i indolent que ens espavilem.

I, a veure, que si insistim a tenir un espai propi, sempre podem llogar un espai privat. Actualment estan molt bé de preu, i qualsevol jove precari s'ho podria permetre. I si no, sempre es pot recórrer al crèdit. Com a molt no el podrem retornar i haurem de ser embargats. Bé, que de facilitats n'hi ha.

Així doncs, per què l'Aplec Jove, la plataforma d'entitats juvenils que agrupa més joves de Sant Cugat, hem iniciat aquesta campanya de denúncia i de reclamació d'espais? A sobre som uns exagerats al dir que els necessitem, posant l'exemple del cas de l'Esplai Pica Roca, el qual, gairebé des que es va fundar, reclama un espai propi i en condicions, en comptes d'acontentar-se en anar fluctuant per espais d'altres entitats que s'hi solidaritzen, com és el cas de la Unió.

Com som uns pesats, també ens queixem de què fa anys que hi ha espais buits, i que alguns d'aquests seran inútilment aprofitats. Ens centrem en el cas de Can Quitèria, el qual fa només uns set o vuit anys que resta a l'espera de ser rehabilitat. Doncs bé, aquest any comencen les obres, i 600 metres quadrats seran perfectament aprofitats per a fer-hi un centre de tapisseria contemporània. Tot sigui per fomentar la cultura popular i respondre a les necessitats de la ciutadania.

Per tant, no tenen cap sentit les nostres queixes. Què més ha de fer l'Ajuntament de Sant Cugat per acontentar-nos? Doncs podria començar a escoltar-nos. Escoltar la gent jove que té coses a dir.

La campanya de l'Aplec no és perquè sí. Fer "macroesplais" davant l'Ajuntament o Can Quitèria no és perquè sí. Les pintades a les parets de l'Smart City no són perquè sí.

El problema que arrossega Pica Roca, l'anem arrossegant també moltes de les entitats i col·lectius de joves organitzades a la ciutat. Les traves administratives, la impossibilitat material de gaudir d'un espai privat i la impossibilitat de desenvolupar projectes per falta d'espai propi són el pa de cada dia.

És per això que no ens cansarem de repetir que necessitem comptar amb espais de gestió pròpia on crear xarxa; espais on puguem agrupar-nos, teixir nous vincles, relacions sanes, autogestionar-nos, desenvolupar projectes propis i col·lectius; espais oberts i autoorganitzats pel jovent i per al jovent, allunyats de les exigències de l'Ajuntament, de tuteles, tempos i traves d'administratives que ens ofeguen; espais que surtin de la lògica de l'oci consumista, sexista i elitista promoguda en aquesta ciutat; espais on totes tinguem cabuda, d'ús real i no pas espais-aparador.

Espais, al cap i a la fi, propis del jovent, perquè aquests brètols, irresponsables i bandarres tenim ganes de treballar i fer de Sant Cugat un lloc millor, inclusiu i cooperatiu.

Els necessitem. Fa molts anys que ens queixem. Fa molts anys que mireu cap a un altre cantó. I hi ha espais de sobres.
Hem de fer-nos escoltar d'alguna manera, i ho seguirem fent. No ens conformarem.