Dones i futbol... ejem!
L'altre dia, caminant pel carrer (cosa que faig força sovint), i abans de veure les pintades de les parets de la Penya Baugrana (en fin, no en faré cap comentari, perquè els qui fan aquestes coses, ja s'autodefineixen...), algú em va preguntar que faria jo mentre “ells” anaven a veure el futbol. “Ells”?
Doncs jo, una dona de vint-i-tants anys, agafaré la bossa de pipes, deixaré la til·la a vistes, penjaré la bandera gegant al balcó de casa (també per compensar la bandera blanca amb la que m'honora el veí del davant quan hi ha partit, posant-la al costat de l'espanyola), encendré la tele, i a gaudir! (O a patir! O les dues coses, que acostumen a ser bastant compatibles!).
Algunes veus encara creuen que les dones no en sabem de futbol, i normalment, quan s'inicia una conversa sobre el tema, automàticament, a no ser que ho sàpiguen explícitament, en quedes totalment exclosa.
A veure, senyors... no miraré el partit fumant-me un puro (perquè encara no he arribat a aquest nivell), però de futbol, me'n menjo més que molts homes. I sí, sóc una dona, i no el miro per compromís ni obligació, ni cap pacte d'aquests de “dilluns mirem la peli nyonya que t'agrada a tu, però, dissabte toca futbol”. M'agrada el futbol, i els dies de partit són sagrats.
I sempre ha estat així. I mira que a casa, de petita, érem quatre dones i un home. El papi, ens va ensenyar força bé, diria jo. Però si encara recordo els diumenges al vell Seat Ronda, tornant a casa i escoltant Carrusel Deportivo! Era tant divertit! I de més grans, les quedades amb les companyes de la universitat, per veure els partits a casa d'alguna de nosaltres (tot dones), amb unes cerveses i unes quantes pizzes! O ara mateix, que si no el donen per la tele (per algun dels tropecientos canals de futbol que tinc), falta temps per acordar amb la troupe on l'anem a veure!
La línia aquesta que separa les coses de dones, de les coses d'homes, no l'acabo d'entendre del tot. Si no fos futbol, seria una altra cosa. Segur. Ja va sent hora de deixar enrere vells prototips, i començar a pensar que, el primer pas per la igualtat, és deixar de separar per sexes.
Feliç Clàssic, i que guanyi el Barça! (Perdó, el millor....)
Segueix a @CintaCC al twitter
Més informació