Egosurfing

Sí, li he manllevat el títol a la deliciosa Llucia Ramis. Em mirava des d'una pila de llibres que amb prou feines deixa espai per a l'ordinador, aquest que ara teclejo. En contra del meu costum —sí, soc més estructurat del que semblo—, he deixat que un títol em condueixi a cegues. I és que, fa uns dies, vaig entrar al Re-read, un altre cementiri dels llibres oblidats que cerquen una nova vida. Buscava, per a una alumna del curs d'escriptura a la Casa de Cultura, casalots i antigues possessions familiars i, és clar, aquella altra novel·la de la Ramis em va venir a buscar. En estirar-la de la lleixa va sortir amb la seva parella i vet aquí el perquè de la reflexió al voltant dels mots que la digitalització ens ha empès a manllevar.

Deia Warhol que tothom té dret a uns segons de fama. Egosurfing és el que fem per constatar-ho quan googlegem el nostre nom al cercador. No ho heu fet mai? Xategem i whatsappegem sense treva i, fins i tot, hem assumit que "ens truquem" ara vol dir que ens escrivim, al grup o pel privat. Texting, dating, fer match, fins i tot sexting, ara que des d'aquell confinament vam deixar de considerar els encontres virtuals com perversions. Els anglesos sempre han estat colonitzadors. Sortosament, ja fa estona que ho fan amb la llengua i el rock i no amb vaixells de guerra. L'anglès és la llengua de la xarxa, ha colonitzat la tecnologia i, per això, ens el trobem a cada passa. No és pas greu, ho entomarem i la llengua sobreviurà, justament perquè és viva.

Per cert, feu-me pensar que un dia us parli d'una altra perversió: com hem incorporat el present continuous via gerundis. Aquesta em preocupa una mica més.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.