El 27-S comencem a caminar!
És allà on decidirem si encetem un nou camí o seguim pel mateix que hem anat fent fins ara
“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences”.
Viatge a Ítaca (Konstatinos Kavafis)
En poc menys d’un mes tenim eleccions autonòmiques. Unes eleccions que seran determinants pel futur de Catalunya. Un sector dels actors polítics i socials del país diuen que seran un plebiscit; una altra part argumenta que seran unes eleccions normals o, si esdevenen un plebiscit, seran il·legals. També hi ha un tercer sector que no li dóna cap valor a aquests comicis.
Independentment de quin sigui el caràcter que prenguin aquestes eleccions, el que està clar és que el 27-S ens juguem el nostre futur: és allà on decidirem si encetem un nou camí o seguim pel mateix que hem anat fent fins ara.
Disculpeu-me per destrossar el poema d’en Kavafis, però en el nostre camí a Ítaca – que tant anomena tothom últimament– encara estem construint el vaixell. De fet no el tenim ni al port, senzillament el tenim al taller posant-lo a punt per poder partir i, si tot va bé, el 28-S portarem el vaixell al port i començarem el nostre viatge a Ítaca.
Amb això vull dir que la independència no ens solucionarà tots els problemes polítics, socials i econòmics que tenim les persones que vivim a Catalunya, ni automàticament serem lliures i feliços. Simplement ens estarem dotant d’unes eines que ens poden permetre avançar cap a un nou estat que sigui just socialment, respectuós amb el medi ambient, que garanteixi la igualtat entre totes les persones que hi viuen, i sense cap discriminació per qüestions de gènere, ni d’opció sexual, ni d’opció religiosa, ni d’origen.
Un estat, on els drets bàsics i els serveis públics estiguin garantits i a l’abats de tothom, generant igualtat d’oportunitats, trencant amb les desigualtats que genera el sistema actual amb les persones de carrer, “normals”, les que formem part del que alguns actors polítics anomenem les classes populars.
També vull fer esment als Països Catalans, sí, ja que el procés d’independència que tenim engegat actualment està emmarcat en una part del nostre territori. No seré jo qui digui que hem d’aturar el procés fins que arreu del país haguem aconseguit una majoria social per aconseguir la independència, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, però si que m’agradaria fer una reflexió adreçada a totes aquelles persones que encara creuen i defensen els Països Catalans com a projecte polític compartit i sobretot de futur.
Paral·lelament a la creació del nou estat a Catalunya, hem de començar a construir i a reforçar institucions comunes, obrint la porta a aconseguir sinergies que puguin esdevenir, en el dia de demà, en una República Federal dels Països Catalans. Però per fer això hem de començar a treballar ja i de valent.
Amb tot això, animo a tothom a acabar de preparar bé el vaixell i a pujar-hi per començar el llarg viatge cap a Ítaca i, una vegada veiem que arribem, siguem capaces d’anar més lluny!