El benestar animal

En una ciutat on les mascotes són tan nombroses, són necessaris tot un seguit de normes per a la convivència d'animals i humans. No totes les persones senten les mateixes sensacions davant un animal i hem de ser respectuosos amb els uns i els altres.

A casa en tenim tres de gossos i una gata. Conviuen amb harmonia i tenim cura que no els falti ni aliment, ni lloc on reposar, ni atenció veterinària, ni higiene. Em trobo de vegades que, quan venen amics a casa, no a tots els fa la mateixa il·lusió tenir-los a la vora. Llavors, quan arriben aquests convidats que senten angúnia o els fan por els animals, procuro mantenir les meves mascotes al marge. Perquè casa meva és també casa dels meus amics.

Trobo tanmateix que a Sant Cugat hi ha mascotes que viuen millor que les persones. I no és que hagin de viure pitjor; però, tampoc millor. Les veus pel carrer amb els seus collars luxosos, menjant "delicatessen" i dormint en un jaç que ja voldrien els sense sostre.

I si penséssim una mica més en les persones, en els sense sostre, en els refugiats, en els que s'ho passen malament? Tampoc caldria abandonar els animals, per a preocupar-se un xic més de la gent...