El cementiri de Valldoreix

Durant l'Edat Mitjana el cementiri estava situat a llevant i al sud del temple parroquial, al voltant de l'absis romànic. Més tard, ja en època moderna el cementiri ocupava tot el pati de la porta principal de l'església

Juanjo Cortés Historiador valldoreixenc 23.02.2015 05.00 h.

A banda i banda del camí d'entrada al temple hi havia nínxols i tombes. L'any 1919, el rector Mn. Josep Castellà i Casarramona (1882-1936) va pensar a fer un cementiri nou. Aquest nou cementiri es construí al Camí Ral de Rubí a Barcelona, l'actual Passeig de Rubí. El terreny era propietat de Tomàs Musella i Castañé (1879-1937) i la construcció dels nínxols va anar a càrrec del mateix Musella. Aquest cementiri va ser efímer, donat que la nova ubicació no afavoria la venda de parcel·les dels promotors urbanístics. El 10 de juny de 1919 s'hi va enterrar un nen de dotze dies, Benet Lluch i Mas, fill de Frederic i d'Adelaida, de Ca n'Enric. Les autoritats santcugatenques, forçades per la pressió dels promotors, van obligar l'exhumació del cadàver i el seu trasllat al cementiri parroquial. El terreny del cementiri va ser venut per 650 duros al promotor Josep Mañé Montserrat. Aquest el vengué a parts iguals a les famílies Mateu Rubió i Calvet Planas.

L'any 1924 es decidí millorar el cementiri antic i treure els nínxols vells i atrotinats que hi havia davant l'església. Es construïren nínxols a la façana sud del temple i es va fer un portal independent. De fet no es traslladaren totes les tombes, algunes, les que estaven a nivell de terra es deixaren in situ. A les excavacions arqueològiques de l'any 2000, aparegueren algunes sepultures i part d'aquests nínxols antics.

El nou cementiri tenia 6 metres d'amplada i 3 de llargada i era de forma regular de cap a cap. La família Majó va donar un tros de terra per poder allargar-lo i eixamplar-lo fins a la placeta. El ple de l’Ajuntament de Sant Cugat, seguint el decret de juny de 1931 del govern de la República Espanyola, va aprovar la secularització dels cementiris el 9 de desembre de 1931 i fixà la data del 3 de gener de 1932 per fer la cerimònia de secularització del cementiri de Sant Cugat. Aquest acord va provocar la protesta dels catòlics. Seguint la mateixa instrucció, el cementiri de Valldoreix va ser secularitzat el 28 de febrer del mateix any sense incidents.

Des de l'any 1919 al cementiri de Valldoreix ningú és enterrat a terra i tan sols són enterrats els membres de les antigues famílies propietàries de nínxols.

Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook