Però arriba Nadal. Arriba Nadal i tot això perd el sentit. Arriben aquelles dates en les quals cal regalar alguna cosa, a poder ser material, a tots els propers i l’acció de regalar s’infravalora. És llavors que cal posar damunt la taula el valor real de les coses, tocar de peus a terra i convidar a reflexionar. Proposo, en aquestes dates especialment i com a excusa, però a poder ser durant tot l’any, posar damunt la taula el decreixement com a manera d’entendre la vida. Les nostres accions tenen repercussions econòmiques, ambientals i socials, tinguem en compte els tres factors a l’hora de prendre decisions.
Abans de llençar una cosa, i comprar-ne una de nova: podem arreglar-la? podem passar sense ella?, podem tenir en compte qui, com i a on s’ha produït? Fem una valoració global de les nostres accions. Per exemple, potenciem les energies renovables, sí, perfecte, però racionalitzem primer l’ús que fem de l’energia.
Què és realment l’important d’un regal, el contingut o el gest? És evident.