El coronel Busquets i les llibertats de Catalunya

Fa tres-cents anys el Principat de Catalunya es va veure immers en una guerra d’àmbit internacional, la Guerra de Successió a la corona hispànica, on es confrontaven els interessos de les principals potències d’aquella època. La unió dinàstica entre la corona de Castella i la d’Aragó s’havia constituït com una unió entre diferents estats, en què cadascun preservava les seves institucions (que a Catalunya eren la Generalitat i les Corts, entre altres), constitucions, llengua i tradicions.

Les institucions catalanes es van posicionar a favor de l’Arxiduc Carles, de la casa d’Àustria, i en contra del Borbó Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV. Els Àustries significaven una garantia per a la pervivència de les institucions catalanes. En aquests context, Francesc Busquets i Mitjans, fill d’una família de pagesos benestant de Valldoreix, nascut l’any 1672 a Can Busquets, formà un regiment d’infanteria, en fou nomenat coronel i va lluitar amb coratge fins al final de la guerra, a favor de la causa austriacista.

La victòria borbònica va comportar una brutal repressió, i es van suprimir les institucions i constitucions de Catalunya. Al coronel Busquets li van confiscar els béns, i el van perseguir. Amb sort, va aconseguir exiliar-se a Viena, com molts austriacistes, on va malviure vint anys, fins a la seva mort, en una situació econòmica molt precària, i separat per sempre de la seva família.

La història de Francesc Busquets és com la de molts catalans que han dedicat la seva vida o fins i tot l’han perdut, per defensar la llibertat del nostre país. La defensa del principi de la llibertat dels pobles a decidir col·lectivament el model de govern que ha de regir la seva vida en comú ha estat sempre una característica del poble català.

Durant segles, a les Corts de Catalunya, el rei i els representants dels “braços” negociaven i pactaven els acords de govern. En l’època dels estats absolutistes, on la força de les armes estava per sobre del diàleg, Catalunya sempre ha perdut.

Avui, la democràcia ens ofereix als catalans una oportunitat única per conduir les regnes del nostre destí i construir pacíficament un nou estat en què el respecte a la voluntat del poble de Catalunya sigui el seu eix vertebrador.