El foc purificador i Sant Cugat
No voldria ser catastrofista però fa uns mesos que a Sant Cugat hi ha incendis, petits però continuats incendis, que van des de contenidors, fins a marges de carretera, zones properes a parcs, espais de bosc i, fins i tot, cotxes d’un aparcament exterior i fins ara, que jo sàpiga, no s’han conegut els autors o incendiaris perquè, el que sembla bastant clar és que es tracta d’incendis intencionats que imagino estan investigant.
Les dificultats per arribar a tot arreu cada cop són més difícils. És per això que espero que des del govern municipal s’entengui (així ho crec) que l’exigència és cada cop més gran i cal mesurar la presa de decisions sobretot si, com sembla, hi ha interès en la participació ciutadana amb els diferents consells que es van convocant i creant. Tots sabem que són consultius però és obvi que cal que tothom entengui també que si no són, en alguns casos, vinculants, no tenen massa sentit.
La ciutat segueix creixent. L’any 2016 comença amb 89.187 habitants, 938 més que al principi del 2015, que suposa un augment de l'1,1%. Aquesta és una ciutat singular amb unes característiques especials com és tenir 10.151 habitants de nacionalitats estrangeres que conviuen a casa nostra (un 11,38%), de 116 nacionalitats diferents, inclosos 3 apàtrides però que 4.302 d’aquests veïns siguin de països de la Unió Europea i 533 d’altres països europeus o eslaus, inclosos russos, que suposen sumats el 47,63% d’aquesta població.
Hi ha molts sud-americans, 3.464, marroquins, 497, xinesos, 258 o pakistanesos, 212. Però també 287 dels EUA i 47 canadencs, o sigui que insisteixo amb aquest fet diferencial que no és corrent en les poblacions de Catalunya que en els darrers 20 anys han anat incorporant gent d’altres països, llengües, costums, religions i cultures. Aquesta, la cultura (que inclou ensenyament i educació), és una altra de les assignatures que en circumstàncies com aquestes cal tenir molt present per ajudar a assimilar tot l’immens potencial que aquesta varietat suposa.
És difícil esperar una integració en el sentit literal del terme, com és difícil i poc aconsellable deixar que cada grup configuri el seu gueto, indiferent o aliè a la realitat del lloc a on arriba per voluntat, interès, necessitat o casualitat, però aquesta ciutat també té una característica que la fa, en aquest sentit, favorable a una identificació i arrelament propis per mitjà de les seves entitats de cultura popular, una realitat que supera en xifres i participants els percentatges d’altres llocs sobretot si, com passa amb Sant Cugat, la proximitat de la capital és decisiva.
Parlant de singularitats m’agradaria, per acabar, fer-me ressò de l’anunci de l’ajuntament de la nova tanda de ressalts previstos per diferents vies de la ciutat. Jo, que visc a la Floresta, quan faig el meu camí habitual des de casa fins al Teatre-Auditori, passo per 12 ressalts. Sempre penso que els tallers de reparació de cotxes estaran prou contents però el que més em sorprèn és la varietat de models: formigó, llambordes, ferro rodó, ferro aplanat amb gravadures, de banda a banda, dos peces separades, quadrats amb arrodoniments en els angles.
A vegades he arribat a pensar que es tracta d’un mostrari a l’aire lliure dels fabricants i/o instal·ladors i que, per això, a l’ajuntament li fan un preu més econòmic. Recomano especialment el ressalt del carrer Arnau Cadell, prop del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. És ideal, sobretot anant cap a la Floresta, per trencar la suspensió del cotxe.
No els hi nego que, a vegades, jo també em sento incendiari. Però tranquils, no passa d’aquí.