El jovent i el teatre
En el programa “Molta comèdia” de l'altre dia l'Eduard Jener ens preguntava als qui érem sobre el Dia Mundial del Teatre. Em va sorprendre que la majoria dels allà presents representàvem a tres companyies i un taller coincidien en què tenien problemes per a trobar actors joves.
I és que, al llarg de la nostra vida, passem per diferents èpoques i la de la joventut és la més inestable socialment. La inestabilitat de l'adolescència és emocional i molt dura, per cert però, quan entres, o intentes inserirte a la societat, les dificultats són enormes. Ningú no els regala res, més aviat, el contrari.
En el món del teatre notem aquestes dificultats. Sobre tot en l'amateur. Els joves que estudien han de preparar exàmens, fer treballs, buscar informació... Els que treballen o intenten treballar, per les feines precàries, inestables quant a horaris, llocs de treball i de sous. Aquest capitalisme tan salvatge que vivim i aquesta sospitosa crisi els està fent molt de mal. Sobre tot als joves.
En les companyies teatrals ho notem. Tenim nens i nenes que fan teatre com si fos un extraescolar més; tenim adults amb feina estable o mig estable i jubilats que disposen de les hores fàcilment.
Però, els joves, venen i se'n van perquè els estudis, la feina, la parella o els fills els fan plegar. Hi ha a més un altre aspecte que vaig denunciar davant els micròfons de Cugat Ràdio: la poca o nul∙la didàctica teatral que es dóna a escoles i instituts.
Ja fa temps que es ve parlant que, en l'aprenentatge de la llengua, hi ha, o hauria d'haver dos pilars bàsics: la biblioteca la lectura i el teatre.
En els meus anys de docent de nens i nenes de segon i tercer de Primària improvisava un petit escenari a la classe amb un focus i una moqueta, apagàvem les altres llums i feia sortir algun alumne amb dificultats en la lectura o problemes d'autoestima. Prèviament havia seleccionat el conte o tros a llegir i li havia encarregat a “l'actor” que s'ho preparés. Els seus companys feien de públic. Era sorprenent com s'esforçava i acabava fent una lectura dramatitzada amb pauses, entonacions i registres. Els aplaudiments i felicitacions dels seus companys feien més que qualsevol paraula meva. És un tòpic pensar que, si els alumnes no estan omplint una d'aquelles avorrides fitxes fotocopiades, no estan treballant.
En les escoles i instituts s'hauria de promocionar més el teatre; hauria de ser una assignatura estable. I més, sabent els beneficis que té quant al desenvolupament de la personalitat.
No es tracta que tothom esdevingui actor. Però, si el jovent conegués aquesta modalitat, el poble podria disposar de més joves per a fer teatre.