Lluís Godayol, empresari

Opinió

El moment de les bones intencions

Ja és conegut que aquestes dates de primer d’any són una mica especials perquè en elles es concentren els bons propòsits que es plantegen pels propers dotze mesos que tenim pel davant. Sembla que el que no hem estat capaços de acomplir durant els tres-cents seixanta cinc dies abans, ara i de forma definitiva hem de fer-ho amb motiu del canvi d’any.

Es curiós perquè en aquestes dates sents els desitjos mes inversemblants, ja que si deixem a part els que asseguren que volen anar al gimnàs a perdre el que els sobra de pes, i els que diuen que aprofitaran aquest any per deixar de fumar, ara s’hi afegeixen altres molt bones intencions que sent més importants i necessàries sabem que no estan, avui per avui, en les nostres mans aconseguir-les, perquè ens falta convenciment i constància. Res a dir de les bones intencions personals i domèstiques que sens dubte són importants. Però voldria pensar que podem ser capaços d’afrontar el repte d'aportar quelcom, per petit que sigui, en els objectius que només s’acompleixen amb un propòsit ferm i continuat durant tot l’any de fer un món millor. Món que, per altra banda, devem als nostres fills.

Parlem del tercer món, parlem dels països en conflicte, que en molts casos no deixen de ser un tema recurrent a la premsa diària perquè fa molts anys que dura. Parlem de la situació econòmica del nostre entorn i de les famílies que la pateixen ben a prop nostre, parlem de la malaltia, de la fam i de la falta de feina. Per totes aquestes situacions, no n’hi ha prou amb les bones intencions d’aquests dies i cal que cada un, des de el nostre lloc, amb constància i voluntat, i aportem quelcom al llarg de l'any. Depèn de nosaltres recordar-ho per fer reals els propòsits. Si no és així, sobren les paraules, mes val desitjar només salut per aguantar el que vingui.