El Paga-li jove

Quim Pla Promotor cultural 07.06.2012 04.00 h.

De balls amb un vano i un ram n'hi ha uns quants arreu del país i tampoc som els únics que festejàvem les noies a ritme de ball pla a la plaça del poble. El que avui en dia es fa a ritme de “así no se me mata” antigament era tant solemne com públic i notori el festeig de les parelles. Els temps han canviat, si abans agafar la mà de la noia per ballar amb vestit llarg tot obsequiant-la amb un vano i un ram era prou motiu per cassar-se avui es fa desprès de viure cinc anys en parella, tenir dos fills i per allò d'arreglar els papers. Però el Ball del Vano i el Ram ja fa molts anys que no és un ball de festeig i ha passat per molts moments. Hi ha hagut anys que el ballaven els administradors de la festa, altres els regidors i altres els balladors de l'Esbart. Ha perdut el seu sentit original, que per altra banda no està gaire clar, però ha mantingut el seu caràcter ancestral, la festa. Ja no és un ball de festeig però si un ball de festa, una festa que es mira des d'una altra òptica i tot i semblar avorrida, antiquada i desfasada, ves per on, la organitzen un grup de joves i molts altres el ballen.

Com us dic ha passat per molts moments amb molts personatges locals implicats en la seva continuïtat, deixant hores en assajos, adaptant les músiques a les noves formacions, preparant els rams o pintant l'any dels vanos. Personatges que tenen carrers al nostre poble i que molts cops no sabem qui son. Avui i des de fa sis anys són un grup de joves dels dos esbarts els qui s'encarreguen de totes aquestes feines i que amb la seva il·lusió i empenta han aconseguit fer reeixir el ball infantil, engrandir considerablement el ball d'adults i deixar-hi la seva empremta. Algú és sorprendrà.

I doncs, com els joves podem entendre la festa sense una barra, la música a tot drap i saltant? Doncs perquè la festa és molt més que això, és un sentiment col·lectiu que fa d'aquell un moment especial. El Paga-li, Joan no és aquell moment per saltar i fer unes copes, ni per bellugar el cos fins a altes hores de la matinada. És el moment per compartir quelcom que s'ha fet des de fa molt temps i que, sense saber ben bé perquè, continuem celebrant tot canviant i adaptant als temps, això és la Festa, la resta, ho podem fer qualsevol dia de l'any a ritme de “waka waka” i aquests joves ho fan, creieu-me.

Segueix @quimpla a twitter

Més informació

Opinió

'Ni chicha ni limoná'

Opinió

Pactar la nit

Opinió

Tot s'acaba

Opinió

Desconcertant