El papà de Barbapapà
Han passat quaranta-cinc anys des que la parella va imaginar el simpàtic gegant rosat, que es pot transformar a voluntat per ajudar el proïsme
Una mort que ha passat desapercebuda el 2015 és la del nord-americà Talus Taylor, a 82 anys. A primer cop d’ull aquest nom no significa gran cosa però, i si dic que va ser el creador de la famosa sèrie dels Barbapapà?
Home discret en vida (“Potser massa”, el renyaven a la notícia publicada a Le Figaro sobre la seva mort), sabem poques coses de Talus Taylor: va néixer el 1933 a Sant Francisco, on es va educar en un ambient hippy; professionalment, va dedicar-se a la docència de Ciències –això que ara en diuen Medi- a la mateixa ciutat.
I res més, fora de la seva història amorosa, és clar: va conèixer la que seria la seva esposa Annette Tyson, coautora de la sèrie, quan aquesta feia estudis d’arquitectura a París. Es pot dir que Taylor va ser el papà dels Barbapapà i Tyson la mamà, la qual cosa els consagra a l’Olimp dels dibuixants infantils més populars, al costat de noms com Saint-Exupéry (El petit príncep) o Jean de Brunhoff (Babar).
Han passat quaranta-cinc anys des que la parella va imaginar el simpàtic gegant rosat, que es pot transformar a voluntat per ajudar el proïsme. La vigència de la sèrie i la popularitat de la qual és absoluta: es reedita en més de trenta idiomes, i els seus àlbums s’han adaptat en un centenar de capítols de dibuixos animats, amb gran èxit a països com França (on el popular cantant Ricet Barrier ha compost les cançons, en un cas paral·lel al de Marc Parrot amb el Súper Tres català).
Conta l’anècdota que Barbapapà va néixer per casualitat un bell dia de maig del 1970, durant una passejada pels florits Jardins de Luxemburg. Un nen petit reclamava alguna cosa als seus pares, que sonava com “Baa baa baa baa”; com que no parlava francès, Taylor va demanar a la seva dona què era allò que el nen volia. Es tractava d’una llaminadura que es deia la barbe à papa. Més tard, en una brasserie, la parella es va posar a fer dibuixos sobre un tovalló de paper, basats en aquella llaminadura: en va sortir un personatge rosa i rodonet. Quan van buscar-li un nom, els va sortir Barbapapà amb tota naturalitat. En ser una llaminadura, es podia estirar i allargar.
Qui els havia de dir el gran èxit que tindria el primer àlbum d’aquell personatge! Després hi van afegir més personatges multicolors (amb la Barbamamà i els set barbanens), capaços d’adoptar totes les formes imaginables, que també van captar l’atenció dels infants. Però no és tan sols d’infants que parlem: els pares, tant els d’aquelles generacions dels 70 com els d’avui, van trobar, i troben encara avui en la família dels Barbapapàs, uns ecologistes i uns bons models a seguir.
Així ha estat que, gràcies a la complicitat que hi va haver entre en Titus Taylor i l’Annette Tyson, diverses generacions d'infants han crescut amb el Barbapapà i els seus, capaços de transmetre valors positius com l'amor, la família, la mateixa superació i el respecte pel medi ambient.