El pas a una ciutat moderna

Aquest 2019 farà 40 anys de les primeres eleccions municipals des de la restauració de la democràcia. En aquestes quatre dècades, Sant Cugat ha canviat com un mitjó. Sense anar més lluny, ha passat de poble a ciutat, amb tot el que això comporta. El platet negatiu de la balança és més cosa del romanticisme utòpic, és a dir, el Sant Cugat d’abans que s’ha perdut, aquell paradís envoltat de camps on tothom es coneixia. És, no obstant, una utopia ucrònica.

Els temps han avançat per tothom, també per Sant Cugat. De la mateixa manera que no anem amb carros arrossegats per cavalls, el Sant Cugat poble també ha donat pas a una ciutat moderna amb un nivell de qualitat de vida envejada arreu de Catalunya, de l’Estat i d’Europa. La part bona és que aquesta crisi de creixement s’ha superat sense trair a l’essència de la identitat pròpia d’un municipi que no és ni Barcelona, ni Rubí ni Cerdanyola.

Sant Cugat té una petjada pròpia dins del país i això és el que desitjo no per aquest 2019 sinó per les pròximes quatre dècades: que els nens i nenes sàpiguen perquè fan festa el 3 de març. Que tothom s’emocioni amb els èxits dels Gausacs o que anar al Quinto sigui una cita imprescindible de Nadal. I això combinat amb la modernitat pròpia d’un Sant Cugat dinàmic. És a dir, que per molts anys, la ciutat aculli el primer autobús sense conductor o les cites semestrals del Sant Cugat Empresarial.

Amb un record, això sí, pels joves que es busquen la vida per continuar vivint aquí. No pot ser que l’habitatge –de lloguer o venda- estigui tan car. Ens cal, sens dubte, un 2019 encara més sostenible en tots els àmbits de Sant Cugat. Bon any a tothom!