Aquest mes d'agost que, per motius familiars, l'he passat a Sant Cugat com moltes persones han fet, i he tingut ocasió de comprovar la diferència d'activitat entre l'estiu i l'hivern. L'agost és un mes molt més reposat, menys circulació de vehicles, moltes botigues tancades, menys persones pel carrer... donava la sensació que es vivia amb més tranquil·litat, més a poc a poc.
He aprofitat el capvespre, a causa de la calor que feia durant el dia, per anar a passejar per algunes avingudes de la nostra ciutat. Un dels itineraris, la rambla del Celler direcció el Parc de la Pollancreda, a on hi havia menys mainada en el parc que habitualment. De sobte vaig tenir un ensurt que vull comentar perquè ajudi a la reflexió i, entre tots, poder evitar accidents.
Estava en l'encreuament de la rambla del Celler i el passeig de Torreblanca, a punt de creuar pel pas de vianants. Un segon abans de posar el peu a terra, el cotxe que venia, en lloc d'aturar-se, que és el que vam pensar que faria els que estàvem a punt de creuar, va accelerar, i no es va produir un atropellament perquè no era el seu moment.
Aquest incident que em va condicionar totes les meves passejades del mes d'agost i, encara avui, ho tinc ben present, em va fer reflexionar sobre el pas de vianants. Això vol dir que, quan hom està a punt de travessar el carrer per un pas de vianants, no n'hi ha prou de veure que ve un cotxe i suposar que s'aturarà, sinó que cal comprovar que s'ha aturat abans de creuar.
Pel que fa als vianants, no es pot travessar el carrer mirant el mòbil, com he observat i molts haureu vist, que fan molts joves i no tan joves. Tampoc s'hauria de creuar el pas de vianants anant sobre una bicicleta a tota velocitat sense donar temps al conductor de preveure aquest nou vianant creuant de forma incorrecta.
Bé, doncs totes aquestes realitats les he observat des del dia que vaig tenir l'ensurt. Seria bo que prenguéssim consciència del risc de travessar el carrer en un any en què diuen hi ha hagut més atropellaments mortals que anys precedents.
És evident que aquesta reflexió també val pels conductors, que molts de nosaltres som conductors i vianants en diferents moments de la nostra vida. Entre els conductors també hi ha els motoristes cridats a la reflexió. He vist un jove motorista creuar un pas de vianants, com si fos una gimcana, i les persones els obstacles. Cal fer una crida a la responsabilitat.
Si això passa un mes d'agost que la nostra ciutat està més tranquil·la i sembla que viu a poc a poc, que passarà a l'hivern? Si us plau, prudència!