Dilluns va sortir la meravellosa sentència: a Sant Cugat, la nena bonica, la joia de la corona de l'antiga Convergència, també va arribar el Cas Palau. No podia ser d'una altra manera. Amb la nostra alcaldessa Mercè Conesa, llavors responsable d'Urbanisme a l'equip de govern, es va adjudicar a Ferrovial el que pensàvem que era el PAV3%, i ha acabat sent del 4%.
Amb la sentència en mà ja podem afirmar que la corrompuda Convergència ens ha robat a totes les santcugatenques. I per amagar això no us serviran ni els canvis de sigles ni els canvis de banderes. Perquè les classes populars ni oblidem ni perdonem. Qui roba al seu poble no pot ser mai algú que vulgui alliberar-lo. Hem de tenir clar que si volem trencar amb el règim del 78, amb les clavegueres d'un estat opressor, amb el capitalisme d'amiguets inherent al sistema, hem de trencar també amb els que els representen aquí. Per molt que hagin volgut vestir-se amb estelades i ens hagin promès portar-nos a la independència.
No tot s'hi val, i quan parlem de treballar per una independència que ho canviï tot, parlem d'això, d'independència per canviar-ho tot. De deixar enrere i trencar amb aquest sistema trampós on una minoria privilegiada es riu a la cara de la majoria i viu a costa d'aquesta. Parlem d'una independència on la cleptocràcia i els amiguismes no hi tinguin cabuda. Una independència lliure de la moral casposa de CDC i, si s'escau, també, sense els seus representants en el seu intent de rentar-se la cara, al PDeCAT. Parlem d'una independència que ens beneficiï al conjunt de la classe treballadora i no als seus cobdiciosos dirigents.