El pessebre a Sant Cugat perd presència?

En aquestes dates festives de Nadal, fa alguns anys tinc la sensació que perden presència els magnífics pessebres particulars, visibles des del carrer, a moltes cases de la ciutat, especialment del centre. Enguany val la pena referir-se a més del de la Casa Abacial del Monestir, els tradicionals de la plaça de Barcelona, 4 (cal Sagalés), la del número 20 (cal Tartraner) i la del número 8 de la mateixa plaça, així com la del carrer del Xerric número 9 i la casa de les petxines del carrer de Sant Antoni, 21, esplèndid paisatge català. Esdevé il·lusionant veure els infants emparrats a les reixes de les respectives finestres contemplant l’èxit de l’obra amb els seus acompanyants.

Ho comento per considerar que és una llàstima que una tradició tan catalana vagi desapareixent als ulls de tota la ciutadania. El primer pessebre al segle XIII fou representat per Francesc d’Assís, al petit poble de Greccio de la regió d’Umbria italiana. M’entristeix comprovar que això pot passar per manca de sensibilitat artística, a vegades, o per l’envelliment dels artistes o dels propietaris i/o llogaters dels aparadors o grans finestrals dels baixos dels referits habitatges.

Al meu semblar té molt més mèrit la construcció d’un pessebre simbolitzant l’arribada del Nadal, que no pas comprar un arbre (natural o simulat) i penjar-hi alguns guarniments decoratius tradicionals a altres països i nacions. No es tracta de menystenir cap tipus de tradició, però sí de reivindicar la nostra pròpia de fa segles.

Tampoc cal valorar aquesta constatació amb una òptica merament religiosa, encara que també, atès que, com és evident, representar artísticament el Nadal, és en essència donar relleu al fet del naixement de Jesús de la manera més humil; no tan sols a Betlem, sinó dins el nostre país, per rebre el missatge de pau que implica aquest fet històric que, durant segles, alegra el poble i és el motiu principal de les festes nadalenques.

És per això que m’atreveixo a suggerir al nostre consistori per a l’any 2016, la possibilitat d’instaurar un premi al millor pessebre popular, construït en lloc visible a tothom (finestral, botiga, etc.), amb la finalitat de recuperar una tradició catalana de segles, que de fa molt temps, Sant Cugat ha conservat amb molta menys població i moltíssims menys locals adients per poder fer-ho.

En definitiva, crec que fer i ensenyar els pessebres també atrau tothom i aportaria més contingut i lluïment a unes dates tan importants per als ciutadans i comerciants. Una modesta dotació econòmica del premi ajudaria de ben segur a estimular la participació, encara que fossin construïts per terceres persones alienes als llogaters o propietaris dels locals.

L’esperança no s’ha de perdre mai!