El pincipi d'una gran amistat
No descobreixo res de nou si afirmo que el català a les sales de cinema és testimonial. Ara sembla que les majors s’han posat barretina i (amb l’ajut dels d’aquí) doblaran més pel·lícules a la llengua de Pompeu Fabra. Amb tot tindrem (aproximadament) un 35% de cinema en català a les sales. Sant Cugat s’ha sumat a la iniciativa i tant Yelmo com Cinesa parlaran una mica més de català.
A mi em sembla perfecte que la meva llengua tingui més presència als cinemes i s’estrenyin les distàncies amb el castellà però, senyores i senyors ens estem equivocant! Al cine només vull sentir català si el director és en Joel Joan, en Ventura Pons o l’Agustí Villaronga. Només vull sentir castellà si el director és en Pedro Almodóvar, l’Álex de la Iglesia o en Fernando Trueba. O sigui, només quan la llengua en la qual s’hagi rodat la pel·lícula sigui el català o el castellà.
He començat parlant de Sitges i no és una casualitat. En anteriors edicions d’aquest imprescindible festival he vist films en llengua indonèsia, sueca, xinesa o japonesa amb subtítols en anglès, català i castellà. Tots tres a la vegada, A gust del consumidor. Aquest és el model. La versió original és el model!
Us heu preguntat mai perquè a Holanda, Alemanya o Suècia la població parla un anglès envejable? Segurament el sistema educatiu hi té molt a dir però els holandesos, suecs i alemanys han crescut veient a la tele Dallas i Friends en l’idioma de Shakespeare i potser fins i tot Bola de Drac en japonès. Vinga home, que llegir subtítols no és la fi del món. I amb una mica de sort, com que la gran majoria d’estrenes venen del país de l’oncle Sam, encara aprendrem una mica d’anglès i tot... Que no ens anirà gens malament tenint en compte el (pèssim) nivell que tenim.
Recapitulem. Més català a les sales sí però que sigui en forma de subtítols. Potser així descobriríem que Arnold Schwarzenegger va dir “Hasta la vista, baby” enlloc de “Sayonara, baby” o que el mestre jedi Obi Wan Kenobi desitjava al seu deixeble “May the force be with you” enlloc de “Que la força t’acompanyi”. Potser així estaríem més a prop de l’Europa seriosa de la que cada vegada estem més lluny. Potser “this is the beginning of a beautiful friendship...”
Segueix a @jrarmadas al Twitter