El Pla Estratègic de l'Esport de Sant Cugat 2016- 20?

La comunitat esportiva municipal està preparant el Pla Estratègic de l'Esport. Aquesta frase per si mateixa és una declaració d'intencions, ja que es refereix a tota la comunitat que fa, farà o viu l'esport. Descriu, per tant, una estructura no jeràrquica i transversal, quelcom que encara no tenim.

Està preparant, és a dir, estudia, valora, planteja i analitza l'esport com una de les poques activitats per tots, sense diferències, i que a més, i molt important, és una eina educativa, formativa, saludable, plaent i socialitzadora. L'esport, donada la seva important projecció a totes les edats, generes i estaments socials, és una estructura integradora i a la vegada de canvi. Per això ha de ser per a tothom i, conseqüentment, ha de gaudir de les mateixes ajudes públiques que les colònies, els menjadors, etc., ja que s'ha descrit com una eina educativa.

A la vegada, la pràctica esportiva pot ser el motor que, a poc a poc, faciliti el canvi d'horaris d'una vegada per totes en la nostra societat, perquè si no com podrà practicar esport aproximadament el 70% de la nostra població, que cap al 2050 amb projeccions fetes a partir de dades de l'IDESCAT podria ser d'aproximadament 145.000 persones, tot i que segons el pla de l'Ajuntament el topall de població està en 100.000 habitants (segons què?). Cal pensar que no hi ha més espais, ni fonts econòmiques, per seguir construint equipaments que, a més, estan buits més de la meitat de la jornada.

Sens dubte hi ha i hi haurà una gran quantitat d'esport social, no competitiu, però també hi ha i hi haurà un important nombre d'esportistes competents en competició, la majoria amateurs i uns i unes quantes professionals. Tanmateix, sigui quin sigui el nivell on juguin, hi ha unes premisses comunes com són que cal entrenar, el qual ocupa temps; que la lesió és inherent a l'activitat física; i que el treball /estudi és difícil de compaginar.

Aquest Pla, ha de ser una punta de llança per promoure facilitats per fer l'esport amb guarderies, amb assegurances que cobreixin la baixa laboral per lesió esportiva fora de la feina i incentivant la contractació dels esportistes en empreses locals, per tal d'afavorir la feina, l'esport i la imatge de ciutat, cosa que sí que és un important negoci.

Cal preveure la nova població en nombre i franges d'edat, però sobretot quant a la seva diversitat cultural (religió, política, tradició...) que pot portar importants canvis en com fer i què fer, ja que entre altres coses poden portar-nos nous esports, alguns realment nous, altres, simplement de llocs llunyans.

L'esport, pel fet que el fa tothom arreu, està i estarà clarament afectat pel canvi climàtic, per unes condicions ambientals més extremes (veure el Tercer Informe del canvi Climàtic en Catalunya 2016 i/o les previsions fetes pel Servei Meteorològic de Catalunya 2015), que ens han de fer pensar en les franges horàries per entrenar i jugar, o en la ventilació / refrigeració dels espais tancats com a mesures adaptatives i també, al mateix nivell, en fer servir energies renovables i aprofitar aigües pluvials i reciclades, per tal de mitigar el canvi climàtic.

Amb aquest PEESC no estem davant d'un tràmit, pel que encara no s'ha definit el període de projecció; estem davant d'un repte, que pot ser una gran oportunitat de canvi per bé. Hem de ser capaços de treballar plegats cadascun des de la seva pròpia identitat, però cercant objectius comuns i, molt important, dissenyant el camí per assolir-los, que és on rau l'autèntica dificultat, ja que és on es fan més paleses les diferències entre grups, persones, ideologies.

És complex però engrescador, ja que cal posar davant l'interès comú per dissenyar quelcom que no hi és, però que volem que sigui un espai esportiu integral de tots/es i per a tots/es, com deia Mart Pol: "Podem amb cada gest guanyar nous àmbits / i amb cada mot acréixer l'esperança. / Serem allò que vulguem ser!"