Potser, per començar, seria correcte agrair a l’equip de redacció del TOT Sant Cugat el fet d'haver-me donat l'oportunitat de poder participar en aquest nou projecte. Tal com deien en el seu editorial de presentació, es tracta d’obrir la finestra a gent que pugui aportar quelcom interessant. Espero no decebre.
Vaig tenir un company a la feina que sempre em deia: “Jaume, l'opinió no solament s’ha de donar quan te la demanen, sinó quan sigui la bona”, entenent per “bona” en aquell cas, la que el teu cap que et fa la pregunta vol sentir. En el cas que ens ocupa, la bona és aquella que tingui un interès pel lector.
Penso en el que demanava la nostra alcaldessa, Mercè Conesa, com a desig per al 2016, que Sant Cugat segueixi oferint oportunitats a tots. Aquesta és, per a mi, una magnífica oportunitat.
Encara que aquest projecte del TOT vingui d’un fet trist com és la desaparició del DIARI. Testimoni entranyable del gran canvi produït a Sant Cugat en aquests darrers anys.
Haig de reconèixer que des que va sortir l’any 1992 com a Els 4 Cantons, n’he estat un lector assidu. Cada setmana sens falta li feia una llegida. Uns cops amb tot detall, d’altres una passada ràpida. Tot en funció de la disponibilitat de temps, però cada setmana el fullejava. I de lectura obligada, els articles d’opinió, sobretot dos.
El primer que llegia era el de l'amic Jordi Casas. Dic amic en sentit figurat, ja que només ens saludem quan ens creuem en passar. Però la coneixença ve dels nostres pares que els unia una gran amistat. El pare del Jordi era fotògraf, un bon fotògraf d’estudi. Moltes fotos familiars i de la meva infantesa que guardo porten la seva signatura. Dels articles del Jordi m’agrada la seva visió de la mateixa realitat que la meva, però des d’una perspectiva moltes vegades inimaginable per mi. Una persona fidel a unes creences que ha mantingut amb el pas dels anys.
L’altre, era el de l’Eduard Torres. La visió de l’Eduard és radicalment oposada a la del Jordi. Dues posicions socials i polítiques contraposades. Aquesta és la grandesa dels mitjans com el DIARI, la pluralitat d’expressió. Suposo que el Sant Cugat de cada dia deu estar entre l’un i l’altre. Em divertia veure el món a través d'allò que li deien els seus amics.
Afortunadament ambdós segueixen actius i, espero, seguir-los llegint durant molts anys.