El primer projecte del Celler Cooperatiu

El Celler Cooperatiu de Sant Cugat és una societat molt important dintre de la història de la nostra ciutat.

El que jo no sabia és que el seu emplaçament no havia d’ésser en el lloc que ocupa, sinó que és allà per un dictamen de l’arquitecte barceloní Pere Domènech que, amb el seu estudi fet en els dos terrenys opcionals que hi havia, al final es va decidir per l’emplaçament que coneixem.

Aquest dictamen, la junta el va encarregar a dit arquitecte perquè fes un estudi dels dos terrenys per veure quin tenia més possibilitats en tots els conceptes. El tècnic es va decantar per alguns motius pel del final del carrer Montserrat i del carrer Monestir. Aquest terreny, que els vells del poble anomenaven “l’era de cal Julià”, era propietat de la família San. La seva situació era avantatjosa pel desnivell de terreny que tenia fins a arribar al torrent d’en Xandri.

L’arquitecte va distribuir la descàrrega de la verema des de la part alta del terreny i gairebé sola era conduïda a les premses i als cups, amb l’avantatge que havien d’obrir un carrer lateral fins al torrent per poder-hi fer la càrrega dels bocois. Els desguassos de les neteges ja tenien el torrent ben a prop. La terra dels rebaixos que s’havien de fer era absorbida per la mateixa obra. Aquest solar, avui són els Jardins del nou Casal d’Avis.

A l’altre solar, o sia l’actual, l’arquitecte hi va trobar més inconvenients, a causa de l’emplaçament amb poc pendent, un cop havia vist l’altre, i que hi havia el perill d’inundacions en cas de pluges torrencials. No comprenc aquestes al·legacions, perquè un cop feta la sala de màquines i el passadís de descàrrega de la verema, es va comprovar que el pendent era perfecte per poder-hi fer els cups de dipòsit del raïm, els quals podien alimentar les premses sense massa esforç.

Segons l’informe, l’import dels dos edificis eren paral·lels, però es diu que van fer decantar la junta rectora pel que tenien, per la quantitat d’aigua de què disposava. Això suposava un gran avantatge per fer-hi la neteja.

D’altres m’han informat que l’emplaçament del c. Montserrat-Monestir el promocionava l’amo del terreny amb el nom de Celler Cooperatiu. Es van començar a fer explanacions i transports de grava de la riera per compte de l’amo.

Als promotors, aquest concepte no els va interessar perquè no entrava en la seva idea, puix de bon principi fou concebut per a tots els viticultors independents que tenien falta d’espai per poder fer l’elaboració de les seves collites, és a dir una Cooperativa Vitivinícola.

Així començaria l’any 1921 el naixement de la Cooperativa, on per la seva importància va tenir un bon nom arreu el país, arribant-se a fer vi embotellat i engarrafat. Va ser guardonat dues vegades per la seva gran qualitat. A finals dels anys quaranta, fou tan important la seva collita, que com que no es va poder encabir en totes les seves tines, s’hagué de vendre most sense fermentar. Però bé, això ja ho explicarem en una altra història.

A la fotografia veiem el Celler en els seus inicis. Autor: Fons Cabanas