El tema dels articles
L’articulista no ho té fàcil: no sempre pot trobar un tema atractiu per les seves columnes. En canvi, les pàgines dels diaris i fòrums del país van plenes de periodistes excel•lents que ens instrueixen i delecten alhora. Qui sap si la posteritat reservarà a aquests articulistes un lloc en l’Olimp literari.
Però no sempre trobem qualitat entre els columnistes de premsa. El lector haurà observat un corrent diguem-ne light, o de tinta fluixa, en què l’opinador parla massa sovint de vivències personals, incapaç de convertir-les en universals. Idealment, aquestes anècdotes representarien un microcosmos per denotar el macrocosmos en què vivim. Quan expliquem que un taxista de Mira-sol ens va prendre per forasters pel sol fet de dirigir-nos-hi en català (verídic), hauríem de parlar de la ineficàcia de les polítiques de normalització lingüística. Però massa sovint l’anècdota es queda en això: una anècdota amb un taxista.
A l’altre extrem, és clar, hi ha els articulistes que s’han guanyat la devoció incondicional dels lectors. Hi ha els històrics com en Camba o en Pla, o recentment en Porcel. Més actual, la premsa barcelonina dels darrers anys ha destacat en Quim Monzó: vuit volums d’articles publicats a Quaderns Crema són garantia suficient. La clau de l’èxit? Construeix articles amb habilitat (fixin-se com sovint la darrera frase ens remet al títol i ens resumeix la tesi exposada), agilitat argumental i precisió d’anàlisi per desballestar la realitat. Un exemple: a partir del seu gust per la paradoxa, tan chestertonià, en Monzó és capaç de defensar la prohibició de la lectura al batxillerat, i d’aquesta manera converteix la lectura en transgressora i per tant atractiva per als adolescents. I així resol la crisi lectora!
Un article és una tribuna que permet parlar amb distància i privilegi. La intenció, per tant, no és fer cròniques urbanes sinó apuntar al país en què vivim. En el nostre cas l’escenari és Sant Cugat i per extensió també la societat que el forma. Que allò que expliquem en aquestes pàgines tingui el nostre poble com a escenari és, doncs, un punt de partida circumstancial però rellevant. La qual cosa ens porta a pensar que iniciatives com la del TOT digital són imprescindibles. Perquè darrere d'anècdotes més o menys amables i intranscendents, si l’articulista aconsegueix fer la feina ben feta, ens recorda qui som i d'on venim. Aquest és el tema.