Opinió

El tennis de taula de casa nostra

El tennis de taula català té un punt de referència a Sant Cugat

El tennis de taula és, malauradament, un esport poc reconegut. Però, per contra, és un esport a què tothom agrada jugar. Qui no ha fet una partida a casa d’uns amics o en una casa rural en una escapada de cap de setmana? Però a Sant Cugat, a casa nostra, hi ha un club que treballa, i molt bé, el tennis de taula. És la Unió Esportiva Sant Cugat.

De la mà del Josep Anton, l’Enric Bosch i el Joan Minguell, aquest club és un referent al tennis de taula català. No ho és per jugar a  la màxima categoria estatal, tot i que milita a la Primera Nacional, ho és per la seva sana obsessió per la formació dels més petits. Això els ha dut a tenir un bon planter de jugadors i jugadores. Jugadores com les germanes bessones Munné, la Mariona i la Laia, que amb menys d’un any de jugar a aquest esport, ja s’han fet un nom en el tennis de taula benjamí català. La Mariona, a més, ha estat convocada per la selecció catalana per jugar el Torneig Internacional Zagiping, a Zagreb (Croàcia), del 28 al 30 d’abril.

El Josep, l’Enric i el Joan fa anys que treballen intensament per captar nois i noies que vulguin practicar un esport dinàmic i tècnic. Ho han fet amb torneigs de promoció i amb campus d’estiu. Se les han inventat totes.

En aquest camí han comptat amb la complicitat de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), que ha cregut en la professionalitat d’aquestes tres grans figures per fer créixer el tennis de taula a Sant Cugat. Avui dia, és un club respectat al nostre país. Gràcies a ells, el tennis de taula català té un punt de referència a Sant Cugat, on es mima el planter, que és el futur dels clubs. Tenen el meu respecte i admiració per creure a cegues amb el que fan i sense esperar res a canvi. Sobretot, per estimar tant la base. Sant Cugat us dona les gràcies.