El toro i els cucs de can Jardí

En el terme de Valldoreix va haver un mas situat a la riera de Rubí. Va ser municipi de Canals, Parròquia de Sant Cebrià i masoveria de Can Domènech. Tenia un important sistema de rec, aprofitant una resclosa. Gràcies al rec tenia una gran horta i arbres fruiters. Per a tenir contacte permanent amb can Domènech es va instal·lar un telèfon privat entre les dues cases. Les terres les conreaven 150 rabassaires.

Bartomeu Domènech i Cañameras tenia a can Jardí una granja de vaques a mitjans del s. XIX. Cap al 1850 decidí millorar el ramat i comprà 25 vaques i un bou a Suïssa.  Per a transportar-lo ho va fer a peu des de Suïssa. Abans d'iniciar el trasllat va ferrar-les per a no desgastar les peülles, el viatge durà un mes i mig.  Cap al 1870, el toro que tenia es va desfermar, sembrant el pànic entre les vaques. En intentar deslliurar-les de les escomeses del toro, el masover va ser banyegat  i morí com a conseqüència de les ferides.  Bartomeu Domènech tancà la granja i es dedicà a la cria de cucs de seda.

Es va construir un estatge amb canyissos i es plantaren moreres per alimentar els cucs. Va haver fins a 25 obreres per a l'atenció i recollida dels capolls. La seda de can Jardí va circular als mercats internacionals, principalment a l'anglès.

Amb la rierada de 1962 les aigües crescudes van arrasar horts i fruiters, malmetent 4 hectàrees, al mas van desaparèixer part dels murs perimetrals i algunes parets dels magatzems. Els masovers van haver d'escapar per dalt la teulada on pujaren tots els membres de la família i a una àvia anciana. La finca fou venuda i transformada en un polígon industrial