El Vermell, un conte per a nens i grans
No contents amb aquesta evidència cromàtica, les tres famílies blaveres se’n van anar a la justícia a veure si els jutges els hi feien més cas. Però malgrat que els jutges blavejaven una mica, l’evidència de la vermellor els va portar a dir que a Vermell s’estudiava en vermellós, però vaja que farien una excepció i que destinarien mestres (i diners) per satisfer les seves ànsies d’exlcoure el vermellós de la seva vida a Vermell i poder continuar vivint en el seu iglú blau. I això que molts nens de Vermell tenen pares i avis nascuts a Blau, però clar, entenen que si estaven a Vermell havien d’estudiar en vermellós. Al cap i a la fi, Vermell i Blau estan tan a prop que els nens de Vermell parlen igual de bé el vermellós que el blavós. És més, la majoria de cinemes, diaris, programes de televisió i DVD’s de Walt Disney de Vermell estan en blavós, de manera que és normal que el blavós s’aprengui pràcticament per transmissió espòrica.
Total, que al final de la seva etapa escolar, els nens de Vermell dominaven i estudiaven el vermellós, però també el blavós i el groguenc, que es parla a mig món. En canvi, aquestes tres famílies de Blau només van voler aprendre el blavós i el groguenc. Però no contents amb això, no en van tenir prou: en un últim intent desesperat van anar al Tribunal Suprem Blau perquè li digués al Tribunal Superior de Justícia Vermell que fes el favor d’obligar a imposar el blavós. És lògic pensar que si el Tribunal Suprem Blau és de Blau defensi el blavós arreu, inclòs a Vermell.
De moment el conte acaba aquí. Les fàbules acostumen a acabar bé i amb moralina. Només desitjo que el vermellós continui sent la llengua vehicular de Vermell i que les tres famílies blaves es posin vermelles. Però de vergonya.