Rosa Martín, Xerrameca de mena

Opinió

El viatge al desert

Al Parc de Can Vernet hi ha un espai d’esbarjo de gossos on cada dia vaig amb el meu gos. Allà he conegut a homes i dones que mentre estem pendent del joc dels nostres gossos parlem de la cura dels animals, del temps, de la nostra ciutat i de com va el món. L’altre dia un d’ells em va deixar el llibre Las voces del desierto de Marlo Morgan. A l’obra l’autora explica un viatge que va fer pel desert australià en companyia d’una tribu d’aborígens. Descriu com va haver de desprendre dels seus hàbits i aprendre noves formes de menjar, de caminar i de comunicar-se durant el viatge. La lectura m’ha fet pensar molt en la nostra manera de fer i viure; al valor que se li dóna allò material i a l’oblit de saber conviure i aprendre de la natura.

Hi ha veus que diuen que la crisi actual que estem vivint a la nostra societat comportarà un canvi en el paradigma de la vida i dels nostres valors. No sé quan i com acabarà la crisi que estem vivint, però sí sé que les coses no seran igual, i haurem d’aprendre a viure de forma diferent de com em viscut fins ara. Potser que ens trobem dins d’un desert on l’escassetat és el què es viu, és un nou habitat que la generació actual no coneix, i segurament només cal saber mirar i aprendre nous hàbits per sobreviure a una situació desconeguda. I com sempre ens ha ensenyat la història i la natura els éssers vius sobreviuen i s’adapten als canvis.

Aquesta setmana ha començat la primavera, i tots sabem que a la primavera tot es remou. Pot ploure o no. Pot fer calor o fred. Però segur que veurem com els arbres floreixen de nou i els animals s’adapten a la nova estació. Per això, espero i confio que malgrat el desert que estem vivint en aquesta primavera tot broti de nou i comencem a trobar un nou camí per continuar vivint, superant les dificultats actuals i aprendre de nou a viure amb harmonia entre nosaltres i amb la natura.