Segurament la gent jove en llegir aquesta paraula, no deuen saber de què tracta el seu significat, però la gent de la meva edat i més gran recorda la moguda que s’organitzava quan es presentava un cas adient.
Ara, quan la gent enviuda i es torna a casar, i la majoria de casos no arriben ni a això, ningú no se n’assabenta si no són persones molt properes a elles; però abans, quan es presentava el cas que un vidu es casava per segona vegada havia de pagar un refresc per a tothom que s’hi presentava cap al vespre. En alguns casos, s’hi havien concentrat dues o tres-centes persones. Aleshores sortia el nuvi amb uns quants porrons de vi bo i algun tall de coca, si és que ja s’havien preparat. Així feien xerinola i, un cop acabat el refresc, tothom se’n tornava als seus quefers i ningú ja no els molestava.
Moltes vegades, però, els nuvis no volien saber res de refrescs, i aleshores arribava la gresca. Semblava que preferissin el soroll al refresc. Es treien pots, cassoles, olles, galledes, etc., tot el que picant amb un bastó pogués fer el màxim de soroll. Se n’organitzaven de molt bones davant de la casa dels nuvis. Primer la jovenalla, induïts pels grans, després s’hi anaven reunint gent més gran i donaven moltes voltes pel barri i finalment pel poble.
Això durava cada vespre mentre els casats no es decidissin a fer el refresc.
Moltes vegades s’havien donat casos en què la brega durava més d’una setmana, tot depenia de la tossuderia dels nuvis.
Encara recordo els dos últims que hi vaig fer soroll, era als anys quaranta. Un vivia al carrer de la Riera i l’altre a la plaça Barcelona. Això era un esdeveniment sonat, per trencar la monotonia que en aquell temps es vivia. Si ara existissin aquests costums, el soroll no ens deixaria viure cap dia.