Els intocables
La gent gran és considerada com a col·lectiu vulnerable i poden ser ells els qui acabin patint més les mesures que prenguin els polítics d’avui. No oblidem que la nostra gent gran ha sofert una guerra i una postguerra, i que amb la suor de les seves mans han lluitat per a què els seus fills tinguessin una millor vida que la seva. Molts van tenir que emigrar per poder enviar diners als seus, altres van deixar d’anar a l’escola per posar-se a treballar i ajudar els de casa, o van quedar-se a casa per portar endavant la família i cuidar els fills. Treballaven per pocs diners, els era més difícil tenir una casa pròpia o poder comprar un cotxe petit; fins i tot, per poder marxar uns dies de vacances amb la família encara que fos per anar al poble on van néixer.
Sí, eren altres temps, i algú pot pensar que els problemes son els mateixos que els d’ara, potser sí, però les generacions posteriors hem gaudit d’un benestar que ha sigut possible gràcies a ells. Per això, ara es mereixen tenir garantides i cobertes les seves necessitats bàsiques per poder subsistir i viure amb tranquil·litat. No poden patir una baixada de les pensions ni dels serveis (mèdics, assistencials) que necessiten.
Crec que les mesures que es prenguin per enfrontar la crisi actual no poden afectar als col·lectius més vulnerables i considero que no és just que els que han estat els pilars de la societat del benestar que hem tingut fins ara paguin per una situació que no es mereixen. La gent gran es mereix un respecte i per a mi són intocables.
Segueix a @marosamartin al twitter