Els meus vint anys de comunicació local
Les eines de treball són importants, però el que veritablement és bàsic, com quasi tot en la vida, és la voluntat i la il·lusió que posem en fer les coses. En el meu cas, si em permeteu la confessió, em considero molt afortunat perquè la meva feina, és a dir, la comunicació, m'apassiona i, amb el pas dels anys, encara en gaudeixo més. Pot semblar difícil de creure però és com ho sento. Els que em coneixen una mica, en poden donar fe.
Durant aquests anys he tingut l'oportunitat d'apropar-me a un munt de persones que m'han fet estimar el meu poble d'adopció, Sant Cugat. Persones anònimes i/o discretes i d'altres potser menys; representants d'entitats i associacions de diferents àmbits, artistes, actors, empresaris, intel·lectuals, companys de feina i col·laboradors, esportistes, polítics (n'he vist passar uns quants...) i un munt de gent, joves i també gent gran. I persones que avui, malauradament, ja no ens acompanyen. Tots ells han fet o fan que Sant Cugat rutlli i sigui notícia per un motiu o altre. I aquesta és la riquesa d'aquest gran poble; Sant Cugat el fan entre tots els que aporten, critiquen, pensen... Si poguéssim aprofitar tots els cervells que tenim per metre quadrat a Sant Cugat segur que destacaríem en més àmbits i engegaríem un munt de projectes interessants, però no tothom s'implica allà on viu, no tothom té prou temps o ganes de fer-ho.
He tingut la sort d'aprendre tot el que he pogut a partir de les entrevistes que he fet, de les converses al carrer, actes públics, reunions, sopars, conferències, presentacions, també dels off the record (si ho expliqués tot...). I com que a mi sempre m'ha agradat més observar, escoltar i preguntar que enraonar, doncs la quantitat d'informació que he digerit ha estat considerable. Consti que no vull anunciar que estic preparant un llibre o que em retiro... Però sí agrair, perquè totes aquestes aportacions i experiències m'han ajudat a integrar-me dia a dia al poble que l'any 1988 vaig escollir per fer-hi arrels.
Amb els anys no només he informat d'allò que passa a Sant Cugat sinó que també he volgut participar i col·laborar en moltes iniciatives perquè, abans de periodista, sóc un santcugatenc inquiet. Gràcies a treballar en mitjans de comunicació de proximitat he tingut l'oportunitat d'implicar-me i promocionar projectes que s'ho valien a través de Ràdio Sant Cugat (els primers anys), i del TOT Sant Cugat o el Diari de Sant Cugat actualment.
Miro enrere i veig que han passat 20 anys. He teixit moltes complicitats, i he viscut i he explicat moltes marxes infantils, plens municipals, aplecs de Sant Medir, festes majors, eleccions polítiques, premis Santugatenc de l'Any (avui premis Ciutat), ... Però el més important és que desconec què és l'avorriment, tot el contrari.
La comunicació em fascina i la de Sant Cugat, encara més.
Segueix @josepmvalles al Twitter
Més informació