Els primers dies d'escola
Són uns dies bonics, i que recordarem tota la vida, per tant és bo que els vivim amb tranquil·litat i il·lusió
Com cada any en aquestes dates iniciem un nou curs, és un moment molt especial, tant pels alumnes com pels mestres. Als mestres se’ns ajunta la il·lusió d’iniciar un nou curs amb la incertesa dels alumnes que tenim i com els farem créixer en l'àmbit emocional i d’aprenentatges. Els alumnes entren el primer dia a les aules amb uns ulls grans i observadors, aspectants, amb ganes d’aprendre.
Els primers dies cal que els mestres els hi fem passar estones divertides i motivadores als nostres alumnes perquè tinguin ganes de tornar l’endemà. No hi ha secrets, sigui quina sigui l’edat dels nens i nenes, si tu t’ho passes bé, ells segur que també!
Cal no oblidar als pares, que es troben també immersos dins la situació, i sovint són els que més pateixen. Ells han confiat els seus fills, a una persona que no coneixen i per tant el primer esforç que han de fer, és el de pensar que el mestre es preocuparà pel seu fill o filla tant o més que ells mateixos.
Per una altra banda, els nens sovint no els hi posen fàcil, de vegades un nou ambient, una nova aula, fa que els acomiadaments al matí siguin una mica dramàtics, res a veure a com passen després el dia a l’escola.
Tot plegat fa que de vegades els pares, amb la intenció de millorar la situació tenim actituds que encara poden enrevessat més aquests primers dies.
Tenint en compte que cada nen i cada família és un món i com a consells generals, us recomanaria en l’adaptació:
- Acomiadar-se sempre del nen a l’aula, sovint pensem que si marxem sense que el nen ens vegi, li estalviem la plorada, i en els fons el que fem és crear la incertesa de no saber on és la mama o el papa quan me n'adono que ja no hi és.
- Els comiats han de ser curts, decidits i alegres, per crear en els nens la seguretat que aquest nou ambient en el qual es troben, agrada al papa i a la mama. (A no ser que sigui una escola on ens permeten estar una bona estona a classe aleshores haurem d’intentar que el nen vagi agafant autonomia dels pares a poc a poc perquè el moment de l'acomiadament no sigui tan fort)
- A casa cal continuar amb els mateixos hàbits, pot passar que durant els primers dies, mengin una mica menys o dormin menys del que és habitual, es tracta d’un procés d’adaptació normal, el que cal evitar és sobreprotegir en excés aquestes situacions a casa, creant uns nous hàbits que després ens costarà molt d’eliminar.
- Parlar de l’escola a casa, reforçant el vincle amb la mestra, escoltant o en el cas dels més petits recordant que han fet a l’escola i que bé s’ho han passat, ajudarà també a tranquil·litzar a nens i pares.
Són uns dies bonics, i que recordarem tota la vida, per tant és bo que els vivim amb tranquil·litat i il·lusió. Com diem al Sol Solet, uns pares que ens deixen als seus menuts tranquils, fan que els nens i nenes també estiguin tranquils!! Bona adaptació