Senzilles...i tendres...
Però en un acte d’intel•ligència, igual de sovint que encenc la televisió,també l’apago. Hi ha dosis de realitat que, de tant en tant, cal evitar. I davant aquesta pluja de notícies negatives, normalment, un llibre és millor companyia.
Amb un acte de fe, i decidida a creure que l’amor encara existeix, em vaig fer amb el llibre Paraules d’Amor de Víctor Amela i Roser Amils. Ni més ni menys que 101 declaracions d’amor (cadascuna a la seva manera) fetes per 101 personatges diferents. Deu ni do...
El primer que em va sorprendre va ser pensar que encara hi ha molta gent que deu creure en l’amor per poder compilar un llibre sota aquest títol. El segon, que em vaig descobrir a mi mateixa, caminant pel carrer Sant Maria fullejant el llibre i cantant les paraules de la cançó de Joan-Manuel Serrat ...paraules d’amor, senzilles i tendre...no en sabíem més, teníem quinze aaaanys... Quina gran cançó (tot sigui dit – tots hem tingut 15 anys, i no en sabíem més).
Però la gran sorpresa final me la vaig emportar quan vaig acabar de llegir els 101 relats. Vaig descobrir que signaria gairebé totes les paraules que apareixen en les seves pàgines, perquè, com ja em temia, l’amor és molt més que els contes de fades irreals que ens expliquen a les nenes quan som petites. Parla de l’amor als pares, als fills, del sexe, del primer amor (que no s’oblida ni volent-ho – això és aportació personal), i fins i tot, de l’amor a un indret, a una imatge o a una sensació. 101 maneres d’estimar.
La sensació que em va quedar després de rellegir cadascuna de les paraules és que potser sí que hi ha centenars de males notícies cada dia, i apagar el televisor, no les elimina. Però en el fons, hi ha alguna cosa molt més gran que tot plegat. Sempre he dit que jo estimo d’una manera diferent (hi ha qui diu que estimo de manera estranya). Però potser sóc capaç d’estimar com ho fa cadascun dels 101 personatges del llibre.
Em vaig acabar de convèncer quan vaig rebre la fotografia del petit Enzo. El món se’m va aturar, i tan sols podia imaginar la felicitat de la meva millor amiga i que, aquell petit infant, era un gran retrat del que de debò importa en aquesta vida. No fan falta grans declaracions d’amor a l’estil hollywoodiense quan s’estima. Simplement cal quedar-se en silenci, mirar una fotografia i sentir que, tot i les males notícies, sempre hi ha un petit instant per creure en l'amor...