Emergència habitacional

Em considero un afortunat d'haver viscut aquí des de petit, i al contrari que d'altres que han hagut de marxar de Sant Cugat o Valldoreix per l'especulació immobiliària, jo he pogut seguir a la casa familiar, propietat de ma mare, que viu al pis de sota.

Ara llegeixo que fa temps, grups com ICV-EUiA, CUP-PC i ERC-MES, demanen més habitatge social i parlen d'emergència habitacional i de ciutat elitista. Ja ho he dit en articles anteriors, l'especulació sempre està vigent i Sant Cugat, una de les ciutats amb major renda per càpita del país, és alhora una de les més desiguals socialment parlant.

Estic d'acord en moltes de les coses de les quals demanen aquests grups polítics, és més, simpatitzo amb ells, però crec que en algunes coses s'equivoquen. I no només això, si la ciutat és com és, és perquè directament o indirectament, des de la política, s'ha permès.
Ara no es pot fer marxa enrere, però sí que es pot seguir d'una altra manera.

Primer, per fer habitatge social, no val expropiar i molt menys, a gent treballadora que porta vivint aquí tota la vida. Segon, si es fa habitatge social, que sigui per llogar, no per vendre. Així evitarem perdre pisos socials, fets amb els diners de tots i també possibles especulacions.

I si us plau, no parleu tan alegrement d'emergència habitacional... Algú que no té sostre, algú que dorm al carrer, pateix emergència habitacional. Si el problema és que s'hi ha d'anar a la ciutat del costat on el lloguer és més barat, és una putada, i perdó per l'expressió, però no és emergència habitacional.