Emú Valldoreixenc

Aquests dies s'ha vist un emú corrent pels carrers de Sant Cugat. Sembla que l'emú era de Valldoreix, d'una casa de la zona de can Cadena. Fa anys hi va haver una granja d'estruços a can Monmany. Aquest emú no és el primer animal exòtic que s'ha vist per Valldoreix. Fa un temps, va causar impacte la presència d'un suposat linx a la zona del rossinyol, que finalment va resultar ser un serval, un gat africà de grans dimensions. Aquest gat va causar unes quantes baixes entre les gallines d'un veí de la zona.

Mirant més enrere en el temps, durant la dècada dels anys setanta del segle vint era habitual aturar-se davant la 'casa del marqués' al carrer Joan Borràs per contemplar o jugar amb el mico que hi vivia allà. Aquest mico era un tití molt juganer que feia les delícies dels més petits.

A Valldoreix ha estat habitual tenir animals de companyia, els més comuns gats i gossos, alguns d'ells abandonats, especialment quan marxaven els estiuejants. També ha estat comú tenir ocells. Encara hi ha gent que té grans gàbies on tenen ocells de diverses espècies, principalment exòtiques, on poden volar àmpliament. Era costum anar a Sant Cugat a comprar animals a l'enyorada La Fauna, a la rambla del Celler, un santuari dels amants dels animals. Molts nens van comprar la seva primera mascota, una tortugueta o un ocellet en aquesta botiga.

Entre els animals de corral, encara hi ha gent que té gallines, oques, perdius o ànecs. Als jardins, cada cop menys, hi havia petits estanys amb peixos i tortuguetes, amb el temps, aquests estanys eren colonitzats per granotes que a les nits cantaven les seves sonates.