End of watch
Les recents morts en acte de servei de l’agent dels Mossos d’Esquadra Antoni Camacho i dels agents del CNP <strong>Francisco Javier Ortega i Vanessa Lage </strong>han tornat a posar de manifest el perill real a què estan exposats els policies durant actuacions rutinàries
Vaig ser a St. Louis poc després de la mort de Michael Brown i he estat a les manifestacions de San Francisco i Seattle que es van iniciar a EUA arran de la decisió del Gran Jurat de no imputar Darren Wilson. M’interessava conèixer la versió dels ciutadans que es manifestaven i la dels agents, però els ànims s’han incendiat més a EUA amb la mort dels agents Wenjian Liu i Rafael Ramos de NYPD.
Hi ha un gran desconeixement de totes les tasques que realitza la policia i sovint només trascendeix a la premsa notícies tergiversades o intranscendents que no reflecteixen ni de lluny els perills reals a què s’enfronten en el seu dia a dia, o les importants investigacions que realitzen (des de la detecció dels reclutats per l’EI, bandes organitzades, a homicidis, protecció a les víctimes de violència de parella o agressions sexuals a menors), el burn out que pateixen per la manca de reconeixement i, sobretot, el vessant humà.
Qui hi ha darrere l’uniforme? Té por? Què pensa quan tanca la porta de casa per anar a treballar i sap que potser mai tornarà? Sent que la ciutadania reconeix la seva feina? I els seus comandaments? Què caldria per acostar la feina policial a la ciutadania? I el sentir dels ciutadans a la policia? Com es pot millorar la relació amb la comunitat? Són preguntes sobre les que caldria reflexionar tot i que encara hi ha un gran dolor entre la comunitat policial per la pèrdua dels companys.
Gràcies per ser-hi les 24 h dels 365 dies de l’any vetllant per la nostra seguretat i pel compliment de la llei. Aprofito per estendre el meu reconeixement als companys sanitaris, Bombers, ADF, Protecció Civil, Creu Roja, Agents Rurals i tots els qui treballeu per cuidar-nos.
Bon servei!
Segueix @nuriaq a Twitter