Ens hem quedat sense premi?

Com a president de la Junta Gestora del Grup de Teatre Espiral m'ha tocat estar a l'aguait de tots els tràmits que es van fer, d'anar a la ràdio a parlar, de la reunió dels nominats al Cafè Auditori i de la redacció de les paraules d'agraïment que diria la nostra fundadora i directora artística, la Trini Escrihuela.

Venint de la celebració de la temporada que feia vint-i-cinc, que vam clausurar el 14 de febrer i de la inauguració de l'exposició que durarà fins al 31 de març, acumulàvem molta feina i un bon grapat de tensió. Tensió i il·lusió per aconseguir el premi.

Quan em vaig assabentar dels quinze nominats que hi participàvem, vaig pensar “Qualsevol de nosaltres pot i es mereix aconseguir-lo. Tant o més que nosaltres”. Era un honor figurar entre aquella gent. Així els vaig dir a la trobada al Cafè Auditori.

En sortir el cinquè premiat i veient que nosaltres no hi figuràvem, vaig sentir una certa tristesa. Però ho entenia perfectament. La Mercè Conesa, que seia davant nostre es va girar i ens va prémer la mà en un gest de solidaritat que l'honorava com alcaldessa i com a persona. Ens havia acompanyat en l'inici i la cloenda de la temporada i ens havia encoratjat a seguir. I seguirem, sense cap mena de dubte.

Els quinze nominats, amb premi o sense, l'endemà del 14 de març, seguirem treballant en el poble i pel poble. Des dels diferents fronts on actuem, seguirem lluitant per la cultura, l'esport, la solidaritat amb altres països, amb persones a l'atur o amb ansietat, l'arquitectura, la dansa, el cant, la gent gran, la convivència, la informació, l'encant del foc o mirant els estels. Aquesta és la grandesa de fer poble. Aquest és el millor premi que se'ns podia donar: figurar entre la gent que fa coses, que es mou allà on viu.

Perquè ser d'un lloc determinat no vol dir solament que hi vius, pagues els impostos i tries els teus representants. Vol dir, a més a més i sobretot, que hi participes, que col·labores, que construeixes i que deixes la teva empremta en la seva història.